La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Us vaig dir que tornaríem”
Biden referma l’aliança amb Europa i demana fermesa contra la Xina i Rússia
Per cortesia de la pandèmia, l’esperat debut del president dels Estats Units Joe Biden en l’escena mundial ha tingut lloc per via telemàtica, en un dels fòrums internacionals que més vegades ha visitat: la Conferència de Seguretat de Munic (MSC), l’anomenat Davos de la defensa. Era una llotja ideal per escenificar la nova etapa que s’obre en la relació transatlàntica, molt malmesa durant l’etapa Trump.
Després de quatre anys marcats per l’aïllacionisme militant de Trump, el missatge de Biden va ser aplaudit de manera virtual pels socis europeus, que aquesta vegada no van poder dedicar-li una ovació in situ com la que va rebre a Munic el 2019, quan, com a exvicepresident, va assegurar a Europa que els Estats Units tornarien.
“Us vaig dir que tornaríem i soc un home de paraula. Amèrica ha tornat. Avui us parlo com a president dels Estats Units i envio un missatge clar al món: Amèrica ha tornat. L’aliança transatlàntica ha tornat”, va dir ahir Biden en la seva primera visita virtual a Europa en el discurs inaugural d’aquesta edició especial de la MSC, en la qual la rèplica europea va ser desgranada per la cancellera alemanya, Angela Merkel, des de Berlín, i pel president francès, Emmanuel Macron, des de París, amb qui acabava de participar en la cimera virtual del G-7.
Merkel i Macron, cada un a la seva manera, van saludar el retorn dels EUA a l’entesa amb els aliats europeus. “Alemanya està a punt per a un nou capítol de les relacions transatlàntiques”, va celebrar Merkel, que va recitar alguns dels reptes globals, entre ells la pandèmia del coronavirus i la crisi climàtica, als quals només és possible donar resposta –va reiterar– en el marc del multilateralisme.
Però les intervencions de les dues parts van demostrar que tots saben bé les dures proves que esperen a la renovada relació transatlàntica, en especial a l’hora de tractar amb la Xina i Rússia. Angela Merkel va posar especial detall en tractar la relació amb aquests dos països, en els quals hi ha importants matisos de discrepància entre la línia dels Estats Units i la de la Unió Europea, si bé també dins de la mateixa UE hi ha al seu torn visions diverses.
“És molt important que desenvolupem una agenda transatlàntica comuna sobre Rússia, que d’una ofereixi cooperació, però que d’una altra identifiqui clarament les diferències”, va alertar Merkel. Sobre la Xina, la cancellera va recordar que per a la UE és “un competidor sistèmic” i al mateix temps “un soci necessari” a l’hora de combatre desafiaments de caràcter global com el coronavirus o l’emergència climàtica.
La nova sintonia entre les dues riberes de l’Atlàntic té aquests i altres reptes a la vista. Biden, que defineix l’aliança transatlàntica com la “pedra angular” de la seva política exterior, va instar Europa a treballar junts en la defensa de la democràcia al món i ha demanat cooperació i fermesa en la seva actitud davant Rússia i la Xina. “Estem en un punt d’inflexió”, va assegurar el nord-americà.
Biden va cridar Europa a preparar-se per a una “competició estratègica a llarg termini amb la Xina” en què hauran de fer front als “abusos econòmics” i trampes a la competència de Pequín per demostrar al món que la democràcia –i no les autocràcies– és el millor sistema per al benestar de la humanitat. “Les democràcies estan sota setge a molts llocs, també a Europa i els EUA”, va assenyalar Biden, que va instar a demostrar als seus ciutadans que encara funcionen.
“El Kremlin ataca les nostres democràcies i se serveix de la corrupció per atacar el nostre model de govern” per “afeblir el projecte europeu i l’OTAN”, va avisar el líder dels Estats Units, des d’on es veu amb preocupació l’amistosa relació entre Moscou i alguns països europeus com Hongria, però també el pragmatisme de Berlín. La construcció del gasoducte russoalemany Nord Stream 2, que enviarà més gas natural de Rússia a Alemanya a través del mar Bàltic, és motiu de fricció, no només amb els Estats Units sinó també amb països de l’est europeu. Aquest segon gasobanda