Primera víctima mortal de les protestes a Birmània

Mor la jove que va rebre un tret al cap fa onze dies

Les protestes contra el cop d’Estat a Birmània van causar ahir la primera víctima. Es tracta d’una jove de 20 anys que es trobava en estat crític des que la setmana passada un agent li va disparar al cap en una manifestació a la capital, Naypyidaw. Amb la seva mort, la noia s’ha erigit en un símbol nacional de les mobilitzacions contra la junta militar.

L’octubre de l’any passat, Mya Thwe Thwe Khine va votar per primera vegada en la seva vida en uns comicis lliures, els segons des que el país va iniciar el 2011 una tímida obertura democràtica després de gairebé mig segle de dictadura militar. Per això, com milers de joves més, no va dubtar a sortir a protestar contra l’aldarull militar perpetrat el passat 1 de febrer per l’exèrcit contra el govern civil. “Està bé. Fins i tot si disparen, tot anirà bé”, van ser les últimes paraules que va creuar per telèfon amb el seu germà el passat 9 de febrer, segons va dir aquest a l’agència Reuters. Hores després, va ser abatuda per un tret.

En els vídeos d’aquest incident, se l’aprecia en el grup de cap de manifestants que fan front a la policia antiavalots. Després de rebre l’impacte d’un canó d’aigua i intentar allunyar-se, se sent el soroll d’un tret i es veu com cau fulminada a terra. Des d’aleshores, estava ingressada en estat crític en un hospital de la capital, encara que els metges no alimentaven esperances que sortís amb vida. Ahir, personal del centre mèdic va confirmar la seva mort i van dir que el cos seria sotmès a una autòpsia. “Mantindrem constància (de la causa de la mort) i enviarem còpies a les autoritats respectives. Buscarem justícia i avançarem”, va dir un d’ells a l’agència France Press. Està previst que el funeral es faci demà diumenge.

Al principi, les autoritats van assegurar que aquell dia tan sols s’havien fet servir mitjans no letals per dispersar els congregats. Però aquesta setmana un portaveu militar no va negar que la jove hagués pogut ser assolida pels trets d’un agent, encara que va assenyalar que la multitud els havia llançat primer pedres i altres objectes.

Des de fa dies, el rostre de la jove era visible als cartells que poblen les marxes per exigir l’alliberament dels líders civils –inclosa la Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi– i la tornada al camí democràtic. Amb la seva mort ja se l’ha elevat a la categoria de màrtir popular. “Animo tots els ciutadans a unir-se a les protestes fins que puguem desfer-nos d’aquest sistema (militar)”, va declarar ahir la seva germana, Mya Tha Toe Nwe, després de conèixer la notícia de la defunció.

En les protestes d’ahir, els incidents més greus es van registrar a la ciutat de Myitkyina, capital de l’estat de Kachin, on els agents van fer servir la força per dissoldre una concentració pacífica i detenir almenys catorze persones. També hi va haver manifestacions a Rangun, la capital econòmica del país, on la policia va bloquejar amb desenes d’efectius els voltants de la pagoda Sule, epicentre de les grans marxes, i altres edificis significatius com l’Ajuntament o la universitat.

Tampoc no afluixa la pressió sobre els militars des de l’exterior. Els últims en anunciar sancions contra els generals colpistes van ser el Canadà i el Regne Unit, que també prendrà mesures per impedir que les seves empreses col·laborin amb l’exèrcit birmà. Tot i això, els analistes creuen que és poc probable que els militars birmans sucumbeixin a les pressions occidentals si no s’hi afegeixen també Rússia i la Xina, els principals valedors polítics i comercials.

El Canadà i el Regne Unit anuncien sancions però és poc probable que els militars cedeixin a la pressió occidental