El setge de les normes

Seria possible que el papa Francesc pogués avui encarregar la realització de la Capella Sixtina a un artista contemporani com ho va fer al segle XVI el papa Juli II a Miquel Àngel? Si ens atenim als mecanismes de què s’ha dotat el món modern per prendre les decisions, podem asseverar que Miquel Àngel mai hauria pogut abordar la creació de la volta de la Capella Sixtina. El papa Francesc hauria hagut de crear una comissió per definir l’encàrrec amb experts en diversos camps i posar en marxa un concurs públic en el qual els optants presentessin els seus projectes per escrit i oralment. Mesos més tard, una comissió decidiria qui guanyaria l’encàrrec. Escollit l’artista, saltarien les polèmiques públiques per l’alt cost de l’obra i començarien a sorgir les dificultats per poder fer-la perquè no disposen del permís de l’Ajuntament corresponent. Un grup organitzat de ciutadans paralitzaria la realització de l’obra al no haver pogut participar en l’elaboració de les bases del projecte. L’artista quedaria assetjat per les normes, els procediments, les crisis institucionals i els debats públics. La conclusió

Les ciutats hauran de replantejar els seus sistemes de validació de projectes

és que tot un seguit de factors administratius conspirarien perquè no s’aconseguís realitzar l’obra. Pere Calders ja va descriure en un relat, Nit de pau i Bones Festes, el laberint administratiu al qual estem subjectes per a qualsevol iniciativa, en relatar com una persona dedicada al pessebrisme es veu violentada per un funcionari de l’Ajuntament que li demana els permisos per fer el pessebre a casa seva.

Una de les principals raons per les quals molts emprenedors es veuen abocats a abandonar els seus projectes és pel tracte gairebé inquisitorial que reben de les administracions, que asfixien amb un ingent requisit de tràmits les seves ànsies de crear noves empreses. Les normes ho envaeixen tot fins a convertir-nos a tots en sospitosos. Les ciutats, i Barcelona no és una excepció, hauran de replantejar els seus sistemes de validació dels projectes que es volen desenvolupar a la ciutat si volen una ràpida recuperació econòmica. Alliberar les ciutats d’un excés inoperant de normes no implica donar suport a aquells que desitgen saltar-se-les sinó alleujar els ciutadans d’unes càrregues administratives que redueixen la possibilitat de desenvolupar els seus projectes. Un món on la iniciativa privada queda reduïda només al compliment de normes administratives que no paren atenció a les particularitats de les propostes comporta diluir la seva pròpia singularitat.