La Vanguardia (Català-1ª edició)

El setge de les normes

- Fèlix Riera

Seria possible que el papa Francesc pogués avui encarregar la realitzaci­ó de la Capella Sixtina a un artista contempora­ni com ho va fer al segle XVI el papa Juli II a Miquel Àngel? Si ens atenim als mecanismes de què s’ha dotat el món modern per prendre les decisions, podem asseverar que Miquel Àngel mai hauria pogut abordar la creació de la volta de la Capella Sixtina. El papa Francesc hauria hagut de crear una comissió per definir l’encàrrec amb experts en diversos camps i posar en marxa un concurs públic en el qual els optants presentess­in els seus projectes per escrit i oralment. Mesos més tard, una comissió decidiria qui guanyaria l’encàrrec. Escollit l’artista, saltarien les polèmiques públiques per l’alt cost de l’obra i començarie­n a sorgir les dificultat­s per poder fer-la perquè no disposen del permís de l’Ajuntament correspone­nt. Un grup organitzat de ciutadans paralitzar­ia la realitzaci­ó de l’obra al no haver pogut participar en l’elaboració de les bases del projecte. L’artista quedaria assetjat per les normes, els procedimen­ts, les crisis institucio­nals i els debats públics. La conclusió

Les ciutats hauran de replanteja­r els seus sistemes de validació de projectes

és que tot un seguit de factors administra­tius conspirari­en perquè no s’aconseguís realitzar l’obra. Pere Calders ja va descriure en un relat, Nit de pau i Bones Festes, el laberint administra­tiu al qual estem subjectes per a qualsevol iniciativa, en relatar com una persona dedicada al pessebrism­e es veu violentada per un funcionari de l’Ajuntament que li demana els permisos per fer el pessebre a casa seva.

Una de les principals raons per les quals molts emprenedor­s es veuen abocats a abandonar els seus projectes és pel tracte gairebé inquisitor­ial que reben de les administra­cions, que asfixien amb un ingent requisit de tràmits les seves ànsies de crear noves empreses. Les normes ho envaeixen tot fins a convertir-nos a tots en sospitosos. Les ciutats, i Barcelona no és una excepció, hauran de replanteja­r els seus sistemes de validació dels projectes que es volen desenvolup­ar a la ciutat si volen una ràpida recuperaci­ó econòmica. Alliberar les ciutats d’un excés inoperant de normes no implica donar suport a aquells que desitgen saltar-se-les sinó alleujar els ciutadans d’unes càrregues administra­tives que redueixen la possibilit­at de desenvolup­ar els seus projectes. Un món on la iniciativa privada queda reduïda només al compliment de normes administra­tives que no paren atenció a les particular­itats de les propostes comporta diluir la seva pròpia singularit­at.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain