La Vanguardia (Català-1ª edició)
La rebel·lió global contra el ‘body shaming’
Es multipliquen les campanyes crítiques davant els cossos irreals a les xarxes
Em coneixes? Soc el meu estómac? Els meus malucs? Encara em jutges?”. La cantant Billie Eilish publicava fa pocs mesos a YouTube un vídeo contra el body shaming, l’intent d’avergonyir algú pel cos que té. Una resposta contundent a una pràctica estesa a les xarxes socials dedicada a assenyalar amb acarnissament les presumptes imperfeccions corporals, sobretot de les dones. Però en aquest món virtual, global i d’accés universal arrelen i emergeixen moviments de cansament i rebel·lió contra els cossos perfectes i irreals.
La reacció aquesta setmana a les imatges penjades per Kendall Jenner n’és un bon exemple. El cos de la model retocat i passat per filtres ha rebut, com sempre, comentaris d’admiració, però també una onada de rebuig per l’impacte que té en la societat, i sobretot en les noies joves, la projecció de cossos que tenen poc a veure amb la realitat.
La projecció recurrent d’un imaginari en què la vida se centra en la mirada de l’altre, la invitació constant d’entaular una batalla amb el propi cos a la recerca d’una quimera. Crítiques que, segons explica Elisenda Ardèvol, experta en antropologia digital i professora a la UOC, apareixen a les xarxes si es rasca i s’explora més enllà del mainstream d’aquest imaginari.
Sense necessitat d’explorar gaire, aquesta mateixa setmana Sara Sampaio, model i un dels àngels de Victoria’s Secret penjava un vídeo a TikTok en què mostrava com, en funció de les postures que una persona adopta davant la càmera, la imatge que es projecta pot canviar radicalment. Una resposta de reafirmació davant les crítiques rebudes dies abans després de penjar una foto d’ella mateixa sense aparents retocs.
Les primeres respostes davant la proliferació massiva de cossos perfectes, filtrats i retocats van arribar ja fa una dècada amb el moviment body positive, que, malgrat que té les arrels més enrere, es va reconvertir a les xarxes primer com a denúncia davant la projecció d’estereotips irreals i després com un missatge per canviar les mirades, assenyalar les belleses de tots els cossos i fomentar la confiança de les dones.
Després del body positive, s’intenta obrir pas el corrent anomenat body neutrality, que, com el nom indica, intenta atenuar el debat constant sobre el cos, sobre les seves belleses o les seves imperfeccions, i recuperar una certa neutralitat per deixar enrere la recurrent importància que es dona al físic.
L’actriu Jameela Jamil n’és una de les impulsores, amb un discurs en què advoca per deixar de pensar com és o deixar de ser el cos, sense intentar ni estimar-lo ni odiar-ho. Un camí perquè l’aspecte físic deixi de ser la targeta de presentació davant el món, quan hi ha aspectes infinitament més importants. Se sumava al moviment aquesta tardor l’actriu i presentadora Tania Llasera, que considera la necessitat de veure’s sense un “judici positiu o negatiu”. “Un braç és un braç –escrivia al seu compte d’Instagram–. Pot existir de manera neutral”.
Sembla el descobriment de la sopa d’all, però és que potser és necessari reescriure i redescobrir que les dones, totes les persones, no són cossos, sinó ments. I que la desigualtat i les injustícies, en qualsevol cas, no es poden combatre des del cos, sinó amb la força de la ment.
En aquesta línia d’acceptació i a la recerca d’una certa neutralitat a l’hora d’autoanalitzar-se treballa a la seva consulta la psicòloga clínica i professora de la UOC Amalia Gordóvil. “A les noies adolescents que estan construint la seva identitat, i també a les mares –indica–, el que els dic és que es respectin, es donin una treva, que no fa falta agradar-se cada dia”. La idea d’estimar-se, estimar el teu propi cos (on sempre és difícil fugir dels estereotips), no sempre és viable. I la construcció de l’autoestima no pot estar només o principalment basada en l’aspecte físic.
Malgrat els avenços i la mirada crítica sobre aquests cànons de bellesa, tota la societat continua molt obsessionada amb la imatge i el menjar, amb la idea de ser guapa i desitjable, indica Gordóvil. S’ha avançat molt en l’acceptació de totes les identitats i orientacions sexuals, les joves poden proclamar que fan el que volen amb el seu cos, però moltes vegades es volen ajustar a una imatge predeterminada, explica l’autora del llibre Compartir la vida educa. És necessari construir un esperit crític des de la infantesa, “fer-los valorar un ventall de qualitats: la intel·ligència, la simpatia, l’esforç, la bondat...”.
Els missatges d’aquest culte al cos també comencen a atrapar els homes, vistos com un nínxol de nou consum. En un context en què des de fa anys provocar la insatisfacció corporal s’ha convertit en un gran negoci: alimentació, cirurgies, gimnasos, cremes... Però l’impacte continua sent menor perquè partint del context d’una societat patriarcal no s’ha vinculat la seva “vàlua” a
NOVA TENDÈNCIA La campanya ‘body neutrality’ anima a deixar enrere la importància del físic
EL CONTEXT La invitació constant a complir uns cànons erosiona l’autoestima i la llibertat
LA SETMANA Una foto retocada de Kendall Jenner ha aixecat una allau de denúncies
l’aspecte físic. I perquè els cànons que s’enalteixen (musculatura, abdominals...) no són tan tremebunds com la primesa extrema i la joventut eterna.
Yolanda Domínguez, artista visual i feminista, escriu que “una de les estratègies més agressives per degradar, i per tant exercir violència contra un ésser humà, és deshumanitzar-lo.
En els mitjans de comunicació les dones som valorades gairebé exclusivament per la nostra dimensió corporal (...) Desposseir una persona de la seva dimensió racional i emocional influeix de manera decisiva en la manera com ens hi relacionem”. Ho narra al llibre acabat de publicar Maldito estereotipo, on recorda que la dictadura del cos “genera greus trastorns d’autoestima que solen anar acompanyats de tota mena d’autoagressions físiques”. Una violència que arriba de l’exterior i que es va interioritzant, explica l’autora, i es converteix en una violència contra una mateixa i s’expressa “subestimant les nostres capacitats i menyspreant el nostre aspecte”.
En aquesta anàlisi, destaca el paper de les xarxes socials com un espai on per primera vegada es pot aconseguir una comunicació horitzontal i multiplicadora en defensa de moltes causes. Tot i que tothom no entengui la capacitat d’aquestes eines, i la gent vulgui encaixar en l’imaginari de sempre, comencen a sorgir persones i organitzacions, assenyala, que mostren tota mena de cossos i de rols. “Però falta veure cossos de dones valorats pel que fan”.
S’ha d’assenyalar que no són els adolescents i els joves els que repliquen per se aquestes imatges a les xarxes. “Els joves representen una realitat social, una societat preocupadíssima
CARA I CREU Les xarxes propaguen físics impossibles, però també combaten estereotips
NO SÓN ELS JOVES L’obsessió per estar prim i tenir el cos perfecte emana de la societat adulta
en totes les edats per la imatge, i són els adults els que projecten sobre ells aquesta pressió”, assenyala la psicòloga Amalia Gordóvil.
Les xarxes s’estan obrint així, almenys per sota de la superfície, en un espai de denúncia, de responsabilitat. I en un camp d’exercici per a la llibertat i per al canvi. Aquest mes l’organisme regulador de la publicitat al Regne Unit es pronunciava en contra de l’ús dels filtres a Instagram en marques comercials. El compte de Twitter Modelos con Ciática ironitza sobre les marques que fotografien les models a terra, encongides, gairebé mortes. Esty Quesada triomfa amb el seu compte @soyunapringada. El compte @stopgordofobia continua denunciant i sumant seguidors cada dia.
Yolanda Domínguez pregunta: “Què faràs amb les teves imatges? Nodriràs la mirada de les persones que les rebin amb noves perspectives? Les faràs sentir incloses? Aportaràs elements que ajudin a comprendre el complex de la realitat?”. Preguntes que interpel·len tothom per trencar la llarga i negra ombra de l’estereotip.