La formació del govern condiciona els futurs pactes municipals

les autoritats locals. A més, quedar-se atrapats en terra de ningú enmig d’un debat identitari que no s’acaba mai tampoc no juga en benefici dels comuns, que han vist com les seves insistents propostes de governs tripartits d’esquerra, ara a la Generalitat, abans a l’Ajuntament, queden anul·lades pels vetos creuats de socialistes i republicans.

La victòria socialista a Barcelona de diumenge reforça, de cara a les pròximes municipals i a pocs mesos de passar l’equador del mandat, la figura de Jaume Collboni. El primer tinent d’alcalde, per acció pròpia i per passivitat, timidesa o complexos dels comuns, que han cedit al PSC una enorme pastura on poden alimentar les seves aspiracions de reconquerir l’alcaldia, s’ha erigit com a principal interlocutor de l’Ajuntament amb sectors de l’empresa, el comerç i la cultura que pateixen aquesta crisi econòmica amb un plus de gravetat.

El debilitament dels comuns no només està relacionat amb la remuntada socialista. També ERC, elecció rere elecció, consolida les seves posicions al mapa polític barceloní. Tot i així, les expectatives electorals van d’una banda i la gestió del dia a dia de l’Ajuntament discorre per altres camins. Ada Colau pot afrontar els pròxims mesos amb una certa tranquil·litat si la pandèmia dona un respir i els plans de vacunació segueixen el ritme previst per les autoritats sanitàries. Amb els pressupostos municipals d’aquest any –els més generosos de la història– aprovats per una amplíssima majoria, inclosos els vots dels republicans, les grans línies d’actuació del govern de la ciutat difícilment seran curtcircuitades per l’oposició. Esquerra, una formació que, qüestions identitàries al marge, s’acaba assemblant als comuns tant o més que aquests als socialistes. L’interrogant és fins a quin punt els pactes postelectorals a la Generalitat

poden canviar les dinàmiques de grans acords pròpies d’aquest mandat a l’Ajuntament. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana ERC ha volgut marcar distàncies i s’ha desmarcat del pla d’actuació municipal (PAM), elaborat pel govern de socialistes i comuns.

El pla no és vinculant i de vegades ni tan sols s’ha arribat a aprovar, però el rebuig d’ERC dos dies després de les eleccions comporta una càrrega simbòlica que alerta l’executiu local a l’hora d’encarar futures negociacions en què necessitarà el suport dels seus “socis preferents” per tirar endavant determinats projectes de ciutat.