La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ajuda per a allotjament d’emergència s’ha duplicat
Barcelona va donar suport a més de 88.000 persones l’any passat, un 11% més que el 2019, una xifra històrica a causa dels danys causats per la covid
Les maquinàries dels equips de Serveis Socials de les diferents ciutats han hagut d’adaptar les estructures per poder donar resposta a les creixents necessitats derivades de la covid. Des de l’inici de la pandèmia les entitats especialitzades en els col·lectius més fràgils adverteixen que les demandes d’aliments o per pagar el lloguer s’han duplicat i fins i tot triplicat, i ahir l’Ajuntament de Barcelona va il·lustrar amb dades aquesta situació de pobresa. Durant el 2020 es van distribuir 46,4 milions d’euros en ajuts econòmics, dels quals 24 es van destinar a sufragar despeses d’allotjament d’emergència en pensions, hostals i hotels, així com per pagar el lloguer, més del doble que el 2019.
Per poder-hi donar resposta i reduir el temps d’espera dels ciutadans més afectats per la pandèmia en els 40 centres de Serveis Socials repartits per la ciutat, l’Ajuntament va incorporar temporalment, a partir de l’octubre, 28 nous professionals, cosa que va elevar la plantilla als 348 treballadors. L’allau de demandes i les limitacions imposades pel virus van provocar el col·lapse del sistema. Ara el temps d’espera per rebre una primera atenció ha passat de 21 a 15 dies, segons va informar ahir Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social.
Fuertes va subratllar que abans de la irrupció de la covid ja hi havia moltes persones que subsistien sota mínims per la baixa qualitat de l’ocupació, la situació administrativa irregular en què estan milers d’immigrants, el difícil accés a un habitatge i “la falta d’una política clara de garantia d’ingressos”. Tot això és terreny adobat per caure en la indigència. Les treballadores migrants són el col·lectiu més castigat: no en va les dones representen un 64% del total dels usuaris dels Serveis Socials, 88.375 durant el 2020, un 11% més que en l’exercici anterior.
Cal recordar que un 51% de les persones arribades de països de fora de la Unió Europea pateixen exclusió social, gairebé el triple que els ciutadans d’origen espanyol, segons un informe recent de Càritas Diocesana de Barcelona. Les diferències es veuen en tots els àmbits. L’atur es duplica i la taxa de risc de pobresa es multiplica per quatre. S’estima que almenys 100.000 migrants subsisteixen a Catalunya sense papers, cosa que els tanca pràcticament totes les portes.
L’esmentada partida de 46,4 milions d’euros (140% més que el 2019) inclou els 14,9 milions corresponents als 6.877 ajuts del fons extraordinari per la covid. Els 31,5 milions restants, a més de sufragar despeses d’allotjament, s’han utilitzat per finançar els diferents programes d’alimentació. Aquest apartat ha estat el que més ha crescut percentualment, ja que si el 2019 es van tramitar 7.736 prestacions, per un valor d’1,2 milions d’euros, l’any passat van ser 28.213 per 6,4 milions, un 433% més.
Els 18 menjadors que funcionen a Barcelona van repartir durant el 2020 557.068 àpats a 17.482 persones, 3.480 més que l’any anterior, cosa que
El temps d’espera per ser atès pels Serveis Socials ha baixat a 15 dies, segons explica la comissionada Sonia Fuertes
va fer necessària una inversió de 3,3 milions d’euros. Així mateix, des del 16 de març i fins al 30 de novembre diferents iniciatives solidàries i d’entitats de la ciutat van posar en marxa fórmules per distribuir aliments cuinats a uns 3.400 veïns.
Nou Barris, Ciutat Vella i SantsMontjuïc són els districtes on s’ha registrat més activitat, amb 38.005, 36.187 i 32.595 intervencions respectivament. En conjunt els Serveis Socials han atès 251.460 situacions, un 36,4% més que el 2019, la majoria telefònicament.