La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Marinar, la tornada d’Adrián Marín
El xef obre el seu propi negoci a Barcelona, on des d’una cuina central planteja una triple proposta de botiga amb degustació, petit restaurant i cursos de cuina
Quan Adrián Marín va deixar d’estar al capdavant del Mextizo, a Barcelona, a l’imponent espai ideat per l’arquitecte Juli Capella, la seva sortida va passar tan desapercebuda que més d’un client es va trobar que el llistó de la proposta havia baixat en picat sense saber que el xef havia marxat. Marín, un molt bon cuiner que s’enorgulleix d’haver estat al costat del mestre Fermí Puig i d’Alfred Romagosa des del primer fins a l’últim dia de l’enyorat Drolma (allò sí que era luxe!), ha obert el seu propi negoci. Ho fa sense deixar de dirigir la cuina de l’eivissenc Lio i convençut d’haver trobat la fórmula adequada a aquests temps marcians que ens ha tocat viure.
El Marinar (Muntaner, 328) ocupa un local petit en què engloba tres propostes diferents unides per una cuina central. Allà prepara els plats per emportar que serveixen a la botiga que hi ha a l’entrada, on també ofereixen pica-pica i alguns vins i que dirigeix Beatriz Artero, la seva parella. A l’altra banda d’aquest taulell hi ha un petit menjador amb la cuina central a la vista on es pot
El cuiner ha volgut fer una aposta adaptada als temps que combini diversos negocis en un
dinar (de moment, adaptats a les restriccions) i on en un futur espera organitzar sopars d’una única taula per a grups molt reduïts. La sala l’atén amb amabilitat la menorquina Maria Salom.
La tercera proposta està centrada en els cursos de cuina, també per a petits grups, que ja han començat amb les versions de cuina tradicional, mexicana i arrossos; tot un pla per combinar l’aprenentatge amb la degustació entre amics.
De la mateixa manera que el negoci és polivalent, per adaptar-se al moment i no haver de tancar malgrat les restriccions, la proposta gastronòmica tampoc no està encasellada. Al nou Marinar es pot gaudir des d’unes bones croquetes de rostit i unes llamineres aletes de pollastre amb maionesa picant fins a unes carxofes confitades amb prunes i festucs o un pil-pil de piquillo i espàrrec amb formatge comté o uns tacos excel·lents, que ens recorden el seu passat al Mextizo i els anys que el cuiner va viure a Mèxic, però també es pot gaudir d’un cabrit enfangat a l’estil Drolma o una molt bona galta al vi negre.
A la casa no hi ha una única línia de cuina. Marín vol deixar moltes portes obertes per arribar a una clientela que pugui requerir des de càterings fins al takeaway, la degustació a la botiga o asseure’s amb un grup reduït (quan les restriccions ho permetin) i organitzar-los un menú a mida adaptat al tipus de cuina que els vingui més de gust o preparar-los una classe molt amena que inclogui còctels, vins i la degustació del que els assistents preparin seguint les seves instruccions. Una proposta popurri que segurament anirà evolucionant (més tacos, sisplau!) alhora que el sector. En tot cas, la tornada d’aquest xef sempre és una notícia excel·lent.