La Vanguardia (Català-1ª edició)
El sensor de la UPC a Mart
El grup d’investigació Micro i Nanotecnologia de la Politècnica ha dissenyat uns microxips del Perseverance
Els investigadors Manuel Domínguez, Vicente Jiménez, Teresa Atienza, Luis Castañer, Sergi Gorreta, Lukàs Kowalski, Gema López i Santiago Silvestre van seguir dijous expectants davant les seves pantalles els set minuts de l’amartatge del robot explorador de la NASA Mars2020-Perseverance, que es va posar al cràter Jezero de Marte, a les 21.56 h, després de gairebé 500 milions de quilòmetres de viatge interestel·lar, per iniciar la seva etapa pel planeta vermell a la recerca d’indicis de vida microbiana.
Una part petitíssima, a límits de nanodimensió, però no menys important del robot, els sensors de vent de l’estació mediambiental MEDA, van néixer en un laboratori del Campus Nord de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), com a resultat de molts anys d’investigació. D’aquí l’expectació i l’emoció de l’equip de científics de veure que la seva obra, en concret, els 60 xips de silici que constitueixen el nucli del sensor, van arribar bé després de set mesos de viatge. La seva missió és conèixer el vent que circula per Mart.
Aquests microxips són capaços de mesurar el vent fora de l’atmosfera terrestre. “L’atmosfera de Mart és molt més lleu que la terrestre” explica Manuel Domínguez, investigador principal del grup Micro i Nanotecnologies de la UPC. “La pressió atmosfèrica mitjana al planeta vermell és d’uns 6 mil·libars, mentre que a la Terra se sobrepassen els 1000 mil·libars”. En conseqüència, els sensors terrestres no poden traslladar-se a una missió interestel·lar.
L’equip científic havia desenvolupat en el passat sensors especials, amb una resposta molt bona a velocitats baixes, pel que es van posicionar per dissenyar i fabricar el sensor de vent de l’instrument MEDA, un projecte liderat pel Centre d’Astrobiologia (Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial i Consell Superior d’Investigacions Científiques, INTA-CSIC). Formen part de l’estació meteorològica MEDA, que mesurarà paràmetres com la temperatura, la pressió o la pols marciana, aspectes fonamentals per a les futures missions tripulades.
Aquests microxips són capaços de mesurar l’aire fora de l’atmosfera terrestre i amb pressions molt baixes
Les peces són a l’estació meteorològica MEDA, la tercera d’origen espanyol, després de REMS i TWINS
Aquest és el tercer instrument espanyol al planeta vermell.
MEDA està més desenvolupat que els seus precedents, l’estació del robot explorador Curiosity (de la missió Mars Science Laboratory) i la de TWINS (de la missió Insight), que es van llançar el 2011 i el 2018, respectivament, i els sensors de les quals també es van desenvolupar al laboratori universitari.
“El repte ha estat passar d’una a tres dimensions”, indica el catedràtic Domínguez. El sensor de vent de MEDA mesura la velocitat del vent horitzontal i vertical, així com la seva direcció.
En aquest sentit, la velocitat i la direcció del vent s’obtenen mesurant les velocitats tangencials del vent en diferents punts de cada cilindre. A cada un d’aquests punts hi ha quatre xips de silici i un xip addicional per detectar la temperatura de l’aire. Les velocitats tangencials del vent s’obtenen mitjançant el monitoratge dels petits canvis en la transferència de calor de cada dau (conjunt de quatre xips) cap a l’aire.
Perseverança, com el nom del robot, és una bona qualitat en la investigació. “Jo convidaria els joves a persistir, a continuar amb les seves investigacions, amb les seves tesis doctorals, i a l’administració i empreses a invertir en la investigació”.