PAULA CALVO

Aquesta bioquímica especialitzada en antrozoologia, una disciplina que estudia la relació entre humans i animals, investiga la síndrome de Noè

em va donar eines per conviure amb aquella situació familiar després de fer-me veure que jo no tenia cap problema sinó els meus pares”, comenta.

Aquella psicòloga que tant de suport li va donar feia la consulta precisament amb animals. “Em vaig obrir perquè em sentia còmoda amb un gos i un gat rondant per allà. Per a mi va ser l’inici de la teràpia amb animals. Estan demostrats científicament els beneficis psicosocials que aporten”, indica.

Amb tot aquest bagatge, Calvo, que ara viu amb tres gossos i dos gats, assessora en refugis i també ajuntaments, com el de Barcelona. Entre les seves últimes campanyes, n’hi ha una per impulsar l’adopció de gats entre gent gran que se sent sola. A més, dona suport tècnic a entitats dedicades a la teràpia assistida amb animals de companyia

El seu pròxim objectiu és dur a terme un estudi sobre la fatiga per compassió, una síndrome que suposa un risc per a tots els col·lectius dedicats a cura d’animals. En una investigació anterior, va observar que a Espanya hi ha dos perfils de responsables de gos: els pràctics i els emocionals. “Els que no es vinculen són els que tenen més risc d’abandonar-los”, adverteix aquesta investigadora científica.

De fet, moltes investigacions sobre antrozoologia provenen dels Estats Units (on va néixer aquesta ciència) o països anglosaxons. Però Calvo, juntament amb altres professionals, impulsa la creació de l’Institut Iberoamericà d’Antrozoologia. A Espanya, un 49% de les llars té animals de companyia i el nombre d’animals de companyia triplica el de nens més petits de 15 anys, segons algunes estadístiques. I l’antrozoologia continua sent desconeguda? Ara una mica menys.