La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tità de la salsa
JOHNNY PACHECO (1935-2021) Director d’orquestra, compositor, productor, arranjador i cofundador del segell Fania
Figura llegendària de la música llatina, Johnny Pacheco ha mort amb 85 anys per complicacions derivades de la pneumònia que tenia. De la llarga carrera artística d’aquest director d’orquestra, compositor, productor i arranjador destaca el fet d’haver estat cofundador, amb Jerry Masucci, del segell discogràfic Fania, responsable de donar popularitat a escala mundial al que es coneix com a salsa, una síntesi del son cubà i altres gèneres de música caribenya gestada a Nova York.
Juan Azarías Pacheco Knipping va néixer a la República Dominicana, d’on es va exiliar a edat primerenca amb la família per fugir de la repressió de la dictadura de Rafael Trujillo. La seva afició a la música la va heretar del seu pare, i aviat va aprendre a tocar de manera autodidacta diversos instruments, abans de passar per la Juilliard School a estudiar percussió. El 1954 funda el grup The Chuchulecos Boys amb Eddie Palmieri, a més de ser percussionista d’altres orquestres, entre les quals la de Xavier Cugat.
També es va imbuir del latin jazz tocant congues, bongos i flauta amb el pianista Charlie Palmieri, amb qui va formar la xaranga La Duboney el 1959. Després fundaria la seva pròpia xaranga, ja com a líder, i aconseguiria un contracte discogràfic amb el segell Alegre. Obté un gran èxit amb el primer àlbum, Pacheco y su charanga, i inaugura un nou estil ballable anomenat patxanga, barreja accelerada de merengue i txa-txa-txa, que el va portar a girar per tot el món i a ser la primera estrella llatina cap de cartell del mític teatre Apollo de Harlem.
A finals del 1963, després de conèixer l’advocat Jerry Masucci, crea el seu propi segell, Fania –el nom està inspirat en una cançó del grup cubà Estrellas de Chocolate– , i assumeix les tasques de productor musical i caçatalents. Transforma la seva xaranga en un conjunt, canviant cordes per metalls. Sota el nom de Pacheco y su Nuevo Tumbao edita Cañonazo (1964), el primer àlbum de Fania. L’any següent publica tres discos, entre els quals un d’instrumental de descàrregues titulat Pacheco, his flute and latin jam. El 1966 grava Viva África després de fer una gira pel continent. En els seus treballs tenen un paper destacat els cantants Pete el Conde Rodríguez i Monguito el Único.
Prenent com a exemple les descàrregues afrocubanes en què havia participat en Alegre All Stars i Tico All-Stars, el 1968 reuneix els artistes del seu segell per formar Fania All-Stars, i, com se sol dir, la resta és història. El primer disc del supergrup va ser Live at The Red Garter, i després van venir els celebèrrims Live at The Cheetah, Live at Yankee Stadium o Live in Africa, amb formacions canviants que inclouen un veritable qui és qui de la música llatina: Bobby Valentin, Larry Harlow, Ray Barretto, Willie Colón, Mongo Santamaría, Celia Cruz, Tito Puente, Rubén Blades i un llarg etcètera. A Barcelona van oferir concerts memorables, com el del seu debut el 1981 al Palau dels Esports, o el del Grec del 1990, al Velòdrom d’Horta.
Pacheco va seguir una carrera prolífica als anys setanta amb àlbums a nom seu o a duo amb altres membres del segell: Celia Cruz, Justo Betancourt, Papo Lucca i José Fajardo, entre d’altres. El seu últim àlbum d’estudi va ser ¡Sima! (1993). Va ser autor de 150 cançons entre les quals figuren clàssics del gènere com Mi gente o Quítate tú (pa’ ponerme yo). També va ser el director musical d’Our latin thing, la primera pel·lícula sobre la salsa, i va participar en les bandes sonores de pel·lícules com Alguna cosa salvatge (1986) i Els reis del mambo (1992).