La Vanguardia (Català-1ª edició)
Planter de prodigis
L’Escuela Reina Sofía, on s’han format grans intèrprets, crea ara la càtedra de composició
Tenacitat, constància, humanitat i excel·lència. Amb aquests quatre conceptes descriu el compositor colombià Marius Díaz la Escuela Reina Sofía, a què ha tingut accés com a alumne gràcies a les beques de la Fundació Santo Domingo de Bogotà. “Em considero un privilegiat, qualsevol compositor de Llatinoamèrica voldria estar a la meva pell”, afirma en una de les 25 cabines i 20 aules d’estudi de què disposa el centre per als seus 150 alumnes (de 30 nacionalitats). Unes condicions bastant úniques des que el centre va canviar d’emplaçament el 2008, ara amb vista al parc que uneix el Teatro Real i el Palacio de Oriente...
Als 35 anys, Díaz és un dels quatre compositors que estrenen càtedra en una escola que s’ha distingit per la formació d’intèrprets al més alt nivell. D’aquí van sortir els integrants del Quartet Casals i el Quiroga, el pianista Arcadi Volodos o la violinista Leticia Moreno, que aquest cap de setmana és la solista convidada de l’OBC. Aquest conservatori privat de prestigi internacional que va fundar la mecenes Paloma O’Shea el 1991 és responsable, amb d’altres de què disposa el país, especialment a Barcelona, de l’alt nivell d’estudis musicals de les últimes dècades.
Per al seu nou degà, el compositor i director d’orquestra valencià Òscar Colomina, que ha passat 20 anys a Londres com a professor de la Royal Academy of Music i director musical de la Yehudi Menuhin School, el que defineix la Reina Sofía és la voluntat de tenir el millor personal docent internacional, i sobretot la individualització de l’ensenyament.
“El que marca la diferència en el desenvolupament del talent en un ambient d’alt rendiment és la qualitat de les oportunitats per exercir les habilitats que s’estan desenvolupant. I aquesta qualitat es defineix perquè està molt ben ajustada respecte al nivell de l’alumne i el seu moment de desenvolupament”, explica. “Volem parlar de potencial més que de talent; en una audició no busquem la perfecció, sinó el potencial, la capacitat de desenvolupament. La casa hi és per ajudar la gent a créixer”.
“El meu somni? Tocar en una orquestra”. Qui parla ara és la jove Clara Marimon, estudiant de trompa nascuda a Tarragona. “La trompa és com el nexe d’unió de moltes parts d’una orquestra –diu–; uneix vents de metall i fusta, fins i tot els uneix amb la corda. És un instrument difícil; el so no procedeix només de bufar,
UNA ESTUDIANT DE TROMPA...
“El professorat té un coneixement molt profund i et demana que tinguis esperit crític”
sinó de tot el meu cos”. La Clara va començar els estudis de trompa a Tarragona, va continuar a Salamanca i allà va ser animada a aplicar a aquest centre d’excel·lència –on cada any entren 30 de les 500 sol·licituds–, per a la qual cosa va rebre una beca, ja que el curs costa 45.000 euros que es financen gràcies al model pioner de mecenatge que garanteix un 80% del pressupost anual (7 milions d’euros).
La seva gran il·lusió, afegeix, era tenir de professor el trompista croat Radovan Vlatkovic. “Jo era una fan girl. I no he pogut aterrar en un lloc millor. Aquí em sento acompanyada; sempre hi ha algú que t’escolta. El professorat té un coneixement molt profund i et demana esperit crític a l’hora d’interpretar, que sàpigues per què fas les coses”, conclou.