Qui va dir “el problema de la Fania és que hi ha moltes estrelles i poc cel”?

La molt recent mort del músic, director i productor Johnny Pacheco ha permès a no pocs aficionats/curiosos culturals descobrir una figura insubstituïble de les músiques realment populars. Perquè entre molts altres mèrits, al full de serveis realitzats pel dominicà hi destaca la creació d’un dels dream teams musicals més gloriós de la història, com va ser la Fania AllStars. Sota aquest nom, en referència directíssima amb el segell discogràfic que Pacheco havia fundat el 1963 a Nova York amb Jerry Masucci, hi havia una bomba d’art, ritme i diversió. Perquè el de les Estrelles de Fania era un projecte creat tres anys després del naixement de l’esmentada disquera i on es va voler reunir potser el bo i millor de la salsa, en totes les seves variants i procedències. Potser el més espectacular somni fet realitat per un visionari com ho va ser Pacheco.

Noms com ara Celia Cruz, Willie Colon, Héctor Lavoe, Cheo Feliciano, Pete el Conde Rodríguez, Ray Barretto o Larry Harlow van ser alguns –i els més coneguts pel gran públic– dels integrants d’aquell projecte. Una idea que no només volia visibilitzar i posar el focus en unes músiques que aspiraven a situar-se a les lligues més grans del circuit, sinó que buscava que l’audiència internacional conegués l’existència d’uns intèrprets i músics moltes vegades excepcionals.

No era tan senzill fer coincidir al mateix vaixell algunes personalitats i egos molt marcats i no fàcilment compatibles entre ells. Malgrat això i en tractar-se d’una macroformació que va viure nombroses incorporacions, baixes i reincorporacions, les Estrelles van durar bastants anys amb aquests caps de sèrie. El juliol del 1980 va arrencar una gira pels Estats Units i Llatinoamèrica per donar suport al seu recent àlbum Commitment (gira que es va prolongar l’any següent, quan van tocar per primera vegada a Barcelona). En aquesta gira la Fania es va estrenar en diferents ciutats colombianes, com ara Barranquilla. Allà, a l’estadi Romelio Martínez,