Fenomen del cante

Miguel Poveda

Intèrprets: Miguel Poveda, veu; Joan Albert Amargós, piano i direcció musical; Olvido Lanza, violí; Jesús Guerrero, guitarra; Paquito González, percusió

Lloc i data: Barcelona Jazz Festival. Palau de la Música (17/II/2021)

Miguel Poveda va publicar el 2018 El tiempo pasa volando, un doble disc antològic dels seus 30 anys en la música. A imatge i semblança d’aquest treball, l’artista badaloní va plantejar al Palau de la Música un concert amb dues parts diferenciades. La primera, dedicada a la interpretació de poemes, coples, cançó andalusa i referències sentimentals dels seus inicis. Per centrar-se, després, en la puresa dels cants flamencs tradicionals.

El públic, que omplia l’aforament reduït del coliseu modernista, va rebre entre aclamacions Miguel Poveda. Molt ben acompanyat pel quartet de corda i percussió dirigit pel mestre Joan Albert Amargós, el cantant va obrir la veda amb

de Miguel Hernández. Abans de rebre la primera gran ovació de la nit quan va ajuntar en un mix algunes de les cançons populars gravades a començaments de la dècada del 1930 per Federico García Lorca i La Argentinita: Los cuatro muleros, Los pelegrinitos i Anda jaleo.

Després, Poveda va introduir en escena Judit Neddermann

per cantar a duo el poema de Maria Mercè Marçal Cançó del bes sense port, del seu àlbum en català Desglaç (2003), amb un bonic acompanyament del mestre Amargós al piano. Ja amb el grup al complet, i a propòsit de la poesia de Lorca, a qui va qualificar com “el seu déu”, Poveda va realitzar tot seguit una gran interpretació vocal i gestual d’El silencio i Oda a Walt Whitman, dues de les perles del seu disc Enlorquecido (2018), i que certament van embogir l’audiència. Per rematar la primera part amb la copla de Quintero, Lleó i Quiroga, A ciegas, i recordar el seu barri de Bufalà amb un tribut a Los Chichos, ídols de joventut.

Després d’un interludi instrumental

Poveda va homenatjar en els bisos el poeta Joan Margarit amb un impagable ‘No et veuré més’

a càrrec del guitarrista Jesús Guerrero i el percussionista Paquito González, Poveda va rendir a un nivell superlatiu en una segona part dedicada al flamenc pur. El cantaor es va mostrar com tot un fenomen, ja fos en una taranta, en una soleá per buleries, en uns tangos o en unes alegries i buleries de Cadis, que van aixecar el públic dels seients. Ja en els bisos va homenatjar el recentment desaparegut poeta Joan Margarit amb un impagable No et veuré més.