Delicadesa

Anna Andreu

Lloc i data: Paranimf de la Universitat de Barcelona (18/II/2021)

La venerable sala d’actes va acollir l’actuació d’Anna Andreu en el tancament del cicle de concerts Els Vespres d’Hivern. La cantautora vallesana va interpretar el seu àlbum de debut Els mals costums acompanyada per Marina Arrufat, encarregada de bateria, teclats i cors. Brandant una guitarra elèctrica de semicaixa, i després de solidaritzarse amb Pablo Hasél, va perfilar el seu to folk-pop amb la cançó que titula el disc mostrant maneres poètiques. L’habilitat com a lletrista i compositora es va fer patent en un El calvari, que desborda emoció. També va tenir temps per recordar el seu passat, quan militava en el duo Cálido Home i cantava en anglès. D’aquella època el millor va ser el rescat d’un Gos salvatge, que ja anticipa el seu actual mood.

De tornada al present ens va obsequiar amb l’assolellada carícia d’El desfici, adornant amb pinzellades electròniques el desig que crema per dins, abans de posar-se exultant amb La riuada, que juga també de manera convincent amb el silenci. I tampoc no falta al seu cançoner la fantasia, quan imagina una muntanya que dona a llum a El part, jugant altre cop amb els silencis i els tons més aguts de la seva veu.

En l’apartat versions va ser molt peculiar l’aproximació al So long, Marianne de Leonard Cohen, del qual amb prou feines es reconeixia la tornada. Més formal va sonar la Canción del jinete de Lorca, tot i que a diferència de Paco Ibañez la melodia pren un cert caire trip-hop gràcies a la percussió i a un teclat ambiental. També va destacar El mur, una estrena que evoca els temps convulsos de l’adolescència, amb un loop pregravat que li va com anell al dit a la melodia. Per a penetrant, El crit al cel, que va ser tan aplaudida que la va fer emocionar, en un moment culminant que va sobrepassar l’eficaç Torrent sanguini, hit del nou pop català que certifica la seva exquisida delicadesa.