La Vanguardia (Català-1ª edició)
Fer-se més gran
Daniïl Medvédev tomba Tsitsipàs per citar-se amb Novak Djokovic
Al cap de 75 minuts de partit, Stéfanos Tsitsipàs (22) es va asseure al banc, capcot, com dient-se: –Aquest cop no serà possible. I l’espectador ha captat la idea. No sempre és possible.
Fa tres dies, dimecres, el grec es veia en una situació semblant. Disputava els quarts de final a Melbourne i Rafael Nadal l’estava atropellant: li havia arrabassat els dos primers sets i cavalcava –o això semblava– cap a la victòria.
En realitat, les coses no van acabar així; si no, vostè no llegiria aquesta crònica.
Tsitsipàs va fer dimecres el que ningú no s’imaginava: va remuntar els dos sets en contra (només un tennista li havia remuntat dos sets en contra a Nadal en un Grand Slam: Fabio Fognini al US Open del 2015) i es va plantar a les semifinals de l’Open d’Austràlia, la història que explicarem a partir d’ara. (...)
Ahir havien passat 75 minuts i el grec estava al mateix punt. Li havien volat els dos primers sets i Daniïl Medvédev, el seu rival, li estava passant per sobre.
Capcot, Tsitsipàs semblava que es deia:
–Aquest cop no serà possible. I no ho va ser.
No es pot firmar una proesa cada dia.
Arribats a aquell punt, Tsitsipàs ja no sabia què més fer, i el rus no el deixava respirar. Medvédev (25), quarta raqueta del món avui, el tenia controlat. Si no el cosia a aces (en va firmar 17), ho feia a còpia de guanyadors (46). Tampoc no cometia errors no forçats (tot just 21).
I a més, volia guanyar per golejada: en la profunditat del tercer set, vociferava al jutge. Protestava, deia que l’equip de Tsitsipàs donava instruccions al grec.
El jutge se’l va escoltar i va fer una advertència a Tsitsipàs.
I el grec ho va assumir. Hi havia centenars d’aficionats grecs a les grades de la Rod Laver Arena. Tot i això, estava sol.
No és bona, la relació entre l’un i l’altre. No ho és tampoc ara, per molt que s’hagin tirat flors els últims dies.
–El tennis de Medvédev és avorrit –va dir Tsitsipàs en el seu moment, fa tres anys, quan tots dos s’obrien pas en la next gen.
–Em vaig equivocar, el seu tennis no és avorrit –se’n desdeia ahir, en vigílies de la seva semifinal contra el rus–: el seu joc és elegant i pot condicionar el teu.
Tsitsipàs gairebé no va tenir opcions, ni tan sols a l’últim set, quan va encadenar tres jocs per posarse 3-4, una petita revolució que Medvédev va esclafar. Ningú no li havia d’impedir el pas a la final: 6-4, 6-2 i 7-5.
Ara l’espera Novak Djokovic, l’home dels 17 grans, entossudit a retallar la distància que el separa de Federer i Nadal, els vint, el tron des del qual tots dos es miren la resta del món.
Al costat seu, Medvédev és un nouvingut: aquesta serà la seva segona final d’un gran, després del US Open que Nadal li arrabassava el 2019.
Fa tres anys Tsitsipás deia que el tennis de Medvédev “era avorrit”; aquests dies se n’ha desdit