La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els conductors britànics d’Uber són “treballadors” i no “autònoms”
Una sentència dicta que tenen de dret a fer vacances i al salari mínim
El Tribunal Suprem d’Anglaterra i Gal·les, després d’una llarga batalla legal, ha dictaminat que els conductors d’Uber són “treballadors” i no “autònoms”, i per tant han de gaudir d’una sèrie d’avantatges laborals com el salari mínim i vacances pagades. La sentència és un cop per a l’empresa de San Francisco i pot tenir importants repercussions per a tot un sector serveis cada vegada més revolucionat pels avenços tecnològics.
Així com Uber pretén tenir les mínimes obligacions possibles amb els seus conductors, els jutges han determinat que la companyia controla la major part de la seva feina, els proporciona clients i imposa les tarifes que han de cobrar, “una posició de subordinació i dependència en què tenen poc o nul marge de millorar la seva situació econòmica a través de l’explotació de les seves capacitats professionals”. La sentència destrueix l’argument de l’empresa que simplement “col·labora amb socis independents autònoms”.
La reacció inicial d’Uber, que no para de tenir problemes legals al Regne Unit, és que el dictamen afecta tan sols els setze conductors que van presentar la demanda el 2016 i, segons els seus advocats, tenen dret a una compensació entorn dels 15.000 euros cada un. Però és una posició difícil de mantenir, ja que el mateix Tribunal Suprem ha advertit que “qualsevol intent de subscriure contractes artificials dissenyats per eludir les obligacions laborals de la companyia serà considerat il·legal i completament nul”.
La conseqüència més lògica de la decisió judicial serà que Uber concedeixi als seus conductors el dret a les vacances i el salari mínim, i que repercuteixi aquells costos addicionals en el preu de les tarifes, la qual cosa farà el seu servei menys competitiu. Els tradicionals taxis negres britànics –igual que els taxis oficials de molts altres llocs– fa anys que es queixen que l’empresa californiana incorre en competència deslleial. El regulador dels serveis de transport a Londres ha suspès en dues ocasions la seva llicència al·legant raons de seguretat (l’última el 2019), tan sols perquè els tribunals la reestablissin en apel·lació. L’actual, aprovada l’any passat, té vigència fins a finals del 2025.
Només a la capital anglesa operen 45.000 cotxes d’Uber, més uns altres 40.000 a la resta del país, amb prop de sis milions d’usuaris. L’actual pandèmia ha atacat molt durament el sector, per la falta de turistes, el teletreball, el tancament de cinemes, botigues i teatres, i l’absència d’espectadors als estadis de futbol, amb els diversos operadors barallant-se pel repartiment de les engrunes. El centre de Londres i el districte financer semblen poblats fantasma, i no hi ha més que aixecar la mà perquè surtin taxis de totes les cantonades, quan abans sovint era difícil trobar-los.
La legislació laboral britànica distingeix entre “empleats”,
“treballadors” i “autònoms”. Els primers tenen més drets, com per exemple demandar l’empresa davant els tribunals per acomiadament improcedent o discriminació. Els segons, grup en el qual la sentència situa els d’Uber, gaudeixen del salari mínim i vacances pagades. I els tercers són independents i estan mancats de qualsevol d’aquells privilegis.
En el judici, els representants legals d’Uber van afirmar que la companyia ja havia fet recentment importants concessions als seus conductors, com una assegurança de franc en cas d’accident o malaltia. Però els magistrats van dir que això era irrellevant i no afectava l’estatus legal dels seus “treballadors”. Un dels perills per a la firma és si, arran de la sentència, es produeix una allau de demandes, perquè és molt diferent pagar 15.000 euros per cap a 16 persones que a desenes de milers.
El dictamen judicial és molt significatiu perquè va al fons d’un model de negoci cada vegada més generalitzat en el sector serveis, que constitueix el 80% de l’economia britànica, ha quedat al marge de l’acord comercial del Brexit, i desitja disposar de la màxima flexibilitat en matèria de drets laborals per minimitzar costos. Un conductor d’Uber guanya a la Gran Bretanya prop de vint euros per hora que, sobre la base de treballar entre 35 i 45 hores, es tradueix en uns sis-cents euros a la setmana, més propines.
IMPACTE La sentència afecta tot un sector dels serveis basat en la flexibilitat laboral
TARIFES La plataforma repercutirà el cost de les noves obligacions i l’usuari pagarà més