La Vanguardia (Català-1ª edició)
Renault perd 8.000 milions d’euros, el pitjor resultat de la seva història
La pandèmia ha agreujat la crisi estructural que ja patia el fabricant francès
Els estralls de la pandèmia de la covid en l’economia mundial estan sortint a la llum amb tota la seva cruesa després de publicar-se els resultats de les grans empreses el 2020.
Una altra víctima de la conjuntura ha estat el grup Renault, que va anunciar ahir unes pèrdues de 8.008 milions d’euros, les més voluminoses de la seva història. El constructor automobilístic francès va vendre l’any passat 2,95 milions de vehicles, un 21% menys que el 2019. La caiguda de la facturació va ser del 21,7%.
El cop es va deixar sentir en la cotització dels títols de Renault. Al tancament de la sessió a la Borsa de París les accions s’havien deixat un 4,43% del seu valor.
En els pèssims resultats ha pesat la mala evolució de Nissan, Samsung Motors i Mitsubishi. Aquests membres asiàtics del grup van encaixar unes pèrdues conjuntes de 5.140 milions d’euros, molt més de la meitat dels números vermells globals. Si en el passat marques com Nissan contribuïen a sanejar els comptes de Renault, ara ha passat el contrari.
Abans d’esclatar la crisi sanitària, la multinacional automobilística que ara dirigeix Luca de Meo ja tenia seriosos problemes per adaptar els seus productes a la revolució tecnològica accelerada en el sector. Patia, a més, sobrecapacitats de producció i models poc rendibles en la gamma de vehicles familiars. El 2019 es va tancar amb abundants pèrdues i una greu pèrdua d’imatge corporativa a causa de la detenció del seu president, Carlos Ghosn, al Japó, i la guerra intestina que es va desencadenar per aquesta raó entre les cúpules de Renault i Nissan.
El maig del 2020, Renault va anunciar un pla d’ajust per estalviar, de mitjana, 2.000 milions d’euros de costos fixos a l’any. Es va decidir abaixar la capacitat de producció de les seves fàbriques, amb una reducció progressiva de 10.000 llocs de treball en la seva plantilla mundial. El gener passat, amb De Meo ja al timó, es van actualitzar els plans, amb objectius ambiciosos en matèria de nous models i d’impuls a la motorització elèctrica.
En vista d’aquesta delicada conjuntura, Renault no repartirà dividends als accionistes. En un comunicat, De Meo va advertir que el 2021 serà difícil per culpa de la pandèmia i de les fortes inversions necessàries per garantir la fabricació de vehicles elèctrics. Amb tot, el president va ser optimista a mitjà termini sobre el futur de la companyia perquè aquesta disposa d’una reserva de liquiditat d’uns 16.400 milions d’euros, gràcies, en part, als 4.000 milions d’euros de préstecs garantits per l’Estat, que continua sent accionista.
A més de la reducció de plantilla, el factor clau per rebaixar costos té a veure amb la racionalització de les solucions d’enginyeria per unificar plataformes i utilitzar-les en diversos models. Per això Renault va fitxar com a director d’enginyeria Gilles Le Borgne, que venia del rival PSA. En els estalvis contribuirà el fet d’haver traslladat activitats de recerca i desenvolupament a països de baix cost.
Nissan, que solia alleujar el balanç del grup, és avui una rèmora i pesa molt en els números vermells