L’arribada de Draghi obliga a avaluar la situació d’Alitalia

L’aerolínia té dificultats per pagar els salaris dels empleats al febrer

Entre les carpetes més delicades que té el nou primer ministre italià, Mario Draghi, damunt la taula, n’hi ha una que segurament deu portar el nom d’Alitalia. Una de les preguntes que es fa aquests dies la premsa italiana és si l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) aconseguirà resoldre una vegada per sempre la situació de l’aerolínia, que està en administració concursal des de maig del 2017 pels seus greus problemes financers.

El de Draghi és el quart executiu obligat a intervenir sobre Alitalia. Primer va ser el de Paolo Gentiloni, que va atorgar un préstec de 900 milions d’euros. Després van venir els dos governs de Giuseppe Conte, que van atorgar primer 400 milions. Més tard, en plena pandèmia, va decidir renacionalitzar la companyia després del fracàs d’intents de vendre-la aportant ajuts per valor de 3.000 milions d’euros i crear una nova empresa anomenada Italia Trasporto Aereo Spa (ITA), confiada al conseller delegat Fabio Lazzerini, que havia d’enlairar-se en teoria aquesta primavera amb 52 avions, la meitat dels 104 que té l’actual Alitalia.

Tot i això, a la nova empresa són molt conscients que els plans d’arrencar en els propers mesos com estava previst no podran dur-se a terme. El procés de traspàs d’actius d’Alitalia a ITA està aturat. Entre d’altres coses, perquè Brussel·les té dubtes, i la crisi de govern que ha portat a la caiguda de l’administració de Conte tampoc no ha ajudat. El més probable és que no engeguin abans de l’estiu, i no s’exclou tampoc que pugui posposar-se a la pròxima tardor.

Tots aquests plans podrien variar si l’Executiu de Draghi considera que el més viable és tancar Alitalia, una opció que un sector d’experts fa anys que recomana per les seves pèrdues. Avui dia no és possible excloure-la. El Corriere

della Sera publicava, citant més d’una font institucional, que ha tornat el front favorable al tancament, de persones convençudes que l’absència de la companyia es podria reemplaçar gràcies a les aerolínies de baix cost com Ryanair o Easyjet. Altres tècnics, en canvi, consideren que tancar Alitalia (i la nova ITA) seria més car per a l’Estat que mantenir-la.

Sobre això haurà de decidir Draghi, que coneix l’aerolínia ja que quan era director general del Tresor va veure néixer l’aliança amb l’holandesa KLM, fracassada el 2000. Però sobretot el seu nou ministre d’Economia, el tecnòcrata Daniele Franco, i el de Desenvolupament Econòmic, el lliguista Giancarlo Giorgetti. Cap dels dos no ha expressat encara les seves intencions. Segons el sindicat CGIL, Giorgetti els ha dit de manera informal que en els propers dies abordaran el tema.

A més, el diari La Repubblica publicava ahir que l’aerolínia alemanya Lufthansa podria tornar a estar interessada a entrar a Alitalia. No sembla fàcil, ja que com a màxim podria fer-se amb el control d’un 10% de les accions perquè si no violaria la norma de la Comissió Europea per la qual no pot comprar un percentatge major d’altres operadors fins que no hagi tornat el 75% dels ajuts rebuts per l’Estat a causa de la paràlisi del sector aeri en pandèmia.

Hi ha a més dubtes sobre el seu futur més proper, i és que Alitalia està en risc de no poder pagar els salaris dels seus 11.000 empleats aquest mes de febrer, van confirmar a La Vanguardia fonts properes a la companyia. L’actual administrador concursal, Giuseppe Leograde, va escriure la setmana passada una carta als sindicats en què explicava l’“extrema dificultat que viu aquestes últimes setmanes”, una situació de la que culpa la Comissió Europea perquè no ha autoritzat que Itàlia lliuri el conjunt dels 350 milions que tenia previst entregar com a compensacions a les empreses afectades per l’emergència sanitària. Faltarien uns 77 milions d’euros per ser autoritzats.

Es torna a especular amb l’entrada de l’alemanya Lufthansa, tot i que és difícil per les normes europees