“Pa i festa, vi i música són els meus déus, els meus amants”

Espanyol o israelià? Em vaig formar aquí, vaig pintar grafitis, vaig manifestar-me contra Franco, vaig cantar Paco Ibáñez, Serrat... Als catorze anys vaig creuar Espanya en autoestop, amb guitarra. Per què ho va fer?

Per gaudir de la vida, de la il·lusió de sentir la vida, la música... Va ser fabulós!

I què deien a casa?

Ha vist la pel·lícula Carros de foc? El noi jueu que surt era el meu avi.

Es va enamorar d’una noia de la reialesa? Sabent que el seu amor era impossible, amb el cor trencat, va anar a Palestina, el 1925, i va ser conseller de Weitzman, va fundar els escoltes jueus. I va néixer el pare, en domini britànic.

Per què m’ho explica?

Pels meus ancestres aventurers. L’àvia, judeorussa, va arribar des d’Odessa per cofundar el primer quibuts a Palestina, a l’imperi otomà. Jo vaig néixer a l’Estat d’Israel.

Com l’ha marcat aquest fet?

Sempre vaig voler compartir la vida amb els meus germans palestins. Cantar i menjar amb ells, amistar i festejar. I ho he fet.

Com?

Amb el que vaig aprendre a Espanya, el 1977 vaig tornar a Israel i vaig donar suport a Beguin a favor de la pau amb Sadat. I gairebé vam poder aconseguir-ho amb Rabin, però el va assassinar un extremista jueu, el 1995.

Quina maledicció.

Jo he utilitzat i faig servir la música com a pont, i l’amistat, i el menjar, i la festa: vaig fundar el Centre Palestino-Israelià de Música Contemporània, a la part àrab de Jerusalem.

Com ho va fer?

En un hotel, amb un xef contractat, cent persones entorn d’una taula, palestins i jueus, festejant el miracle de gravar un disc.

És bonic.

Sempre hi haurà problemes, però mentrestant soc alegre i optimista. Soc així. Pa i festa, vi i música són els meus amants, els meus déus!

On va començar am b la música?

Amb dotze anys, el pare em va regalar una guitarra clàssica espanyola. La conservo encara. Manufacturada per la família Contreras, és el model que tocava Andrés Segovia.

Insigne guitarrista.

L’he portat sempre amb mi. És la que portava en el meu viatge amb 14 anys, quan venia pels carrers els meus dibuixos.

.