ESPORTS SENSE FRONTERES

FRANÇA

PERSONATGES

L’OM (10 lligues, 10 copes i una Champions) ha atret grans jugadors –Papin, Völler, Boksic, Barthez, Deschamps, Abedi Pelé, Desailly, Boli, Goethals, Cantona...)– i també personatges pintorescos. La seva primera època gloriosa van ser els seixanta, sota el mandat de Marcel Leclerc, un home de negocis que va prometre que si l’equip guanyava la lliga es tiraria a les aigües del Vieux Port, i ho va fer. L’actual president, Jacques-Henri Eyraud, excampió júnior de taekwondo, no vol aficionats al futbol com a empleats del club perquè, si perd l’equip, rendeixen menys. per un equip francès) per manca de proves en contra seva. En realitat no s’ha recuperat mai d’aquell estigma. Tapie, empresari i polític (ministre de Miterrand) reciclat en tertulià televisiu, va ser una espècie de Trump quan Trump ni tan sols s’havia inventat a si mateix. Un parisenc que va conquerir Marsella, crooner fracassat, corredor de cotxes, esquarterador d’empreses, actor de cinema, parlamentari, delinqüent, amic de Sarkozy, que seduïa influents periodistes donant-los caviar al seu iot... Els tripijocs futbolístics li van valer una condemna de dos anys de presó, de què es va recuperar com si res. Molt millor que el Marsella.

A la segona ciutat francesa per controlar l’Ajuntament i tenir mà en la política cal controlar primer l’OM, que Tapie va veure de seguida com un trampolí per a les seves aspiracions presidencials (Trump abans que Trump). I per controlar l’OM cal controlar els seus totpoderosos ultres, predominantment d’esquerres (en part per oposició als del PSG, tot i que hi ha de tot), que tenen amb el club una relació com la de les barras bravas argentines amb els clubs i els sindicats peronistes, havent arribat a supervisar la venda d’entrades a canvi d’un percentatge. Per entendre la cultura futbolística de Marsella cal tenir en compte que és la ciutat de French Connection i que, com explicava Jean-Claude Izzo als seus sensacionals thrillers literaris, la lleialtat és el primer i les amistats de la infantesa duren fins a la tomba.

Els ultres de l’OM es consideren el seu exèrcit privat, els guardians de la seva identitat. Una de les tribunes de l’Stade du Vélodrome porta el nom de Patrice de Peretti (Depé), el seu fundador, mort als 28 anys, que arengava les masses esgargamellant-se a crits amb el pit descobert. Quan es va despullar de meitat de cos cap amunt en un partit a Berlín a diversos graus sota zero, es va convertir en heroi popular. Propietaris, entrenadors i jugadors van i venen. Depé perdurarà sempre.