La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Iran posa condicions a la inspecció de les instal·lacions nuclears
Teheran deixa de complir part de l’acord i ja no hi haurà visites llampec
L’Iran ha fet un altre pas en el seu retrocés en els compromisos de l’acord nuclear en canviar les condicions per als inspectors de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), que ja no podran fer visites llampec a les instal·lacions nuclears.
El fet positiu és que la diplomàcia duta a terme els últims dies ha donat resultat i el Govern de Teheran ha acceptat esperar tres mesos més abans de prendre mesures més dràstiques respecte als treballs de monitoratge que realitza l’AIEA. Aquest punt se l’emporta el director d’aquesta organització, Rafael Mariano Grossi, que va fer una ràpida visita el cap de setmana a Teheran. El resultat va ser l’“entesa tècnica bilateral temporal”, de la qual només es coneixen alguns detalls i que deixa marge de maniobra, almenys de moment, perquè l’AIEA pugui continuar operant a Teheran. Però sota altres condicions.
Els inspectors continuaran presents al país i tindran accés a algunes instal·lacions encara que mai amb la flexibilitat d’abans. El més important, potser, és que l’Iran va acceptar guardar els enregistraments de tot el que passi dins de les seves instal·lacions nuclears durant els propers 120 dies. “Aquest és un sistema que ens permet continuar monitorant i registrant totes les activitats clau que succeeixin en aquest període de temps perquè al final puguem recuperar tota la informació”, va explicar Grossi dilluns passat.
A Teheran, el ministre d’Exteriors, Mohamad Javad Zarif, va deixar clar que aquest escenari estava supeditat a la tornada dels Estats Units a l’acord nuclear. “Si es prolonga, això canviarà”, va dir Zarif, que va confirmar que des de dilluns l’Iran deixava de complir el protocol addicional del tractat de no-proliferació segons ordena una llei aprovada mesos enrere pel Parlament com a resposta a l’assassinat de qui estava considerat un dels responsables del programa nuclear, Mohsen Fakhrizadeh.
La decisió del Govern de continuar la relació amb l’AIEA ha tingut fortes repercussions a l’Iran. Un total de 221 parlamentaris van votar una moció per rebutjar-la sota l’argument que no complia la llei. El Govern assegura el contrari, i la baralla entre l’Executiu i el Parlament –de majoria radical– només està començant. L’acord nuclear està cridat a convertir-se en el tema principal de les eleccions presidencials del proper juny.
L’acord, considerat una victòria de la diplomàcia el 2015, va quedar
El Govern evita trencar amb l’agència atòmica malgrat la pressió de la majoria radical del Parlament
agonitzant després que Donald Trump decidís retirar-se’n el 2018, imposant duríssimes sancions econòmiques contra l’Iran. Tan factible és salvar-lo? De voluntat, n’hi ha. El president Joe Biden ha expressat la intenció de tornar a integrar-se en l’acord, però també ha demostrat en aquestes poques setmanes de govern que no té pressa i que espera que Teheran faci el primer pas. L’Iran s’hi nega i considera que és Washington qui ha d’aixecar les sancions primer. D’això es desprèn la decisió de deixar complir el protocol addicional. I també l’anunci del líder suprem de donar llum verda perquè el país pugui enriquir urani al 60%.
va comentar davant les càmeres. “Tot és nou per a mi”, va remarcar.
La seva experiència entre reixes és tan extensa que fins i tot ha sobreviscut a les presons mateixes. Ha estat tancat en mitja dotzena de centres. El penal on va passar més temps, Grateford, va tancar el 2018. En la seva joventut va estar a Holmesburg, que també va perdre la seva condició el 1995. En algun moment el van traslladar a l’Eastern State Penitentiary, que va obrir el 1829 i on van deixar empremta Al Capone o el lladre de bancs Willie Sutton. Clausurada el 1971, avui és lloc històric. Ligon va assegurar que no pensa visitar el centre.
El seu pare, un parcer d’Alabama, va agafar la família i la va portar al nord, a Filadèflia, per treballar com a mecànic. En Joe tenia 13 anys i als 15 li va canviar la vida. Com oblidar-ho. Segons la seva versió, aquella nit de febrer va ser la primera vegada que va beure. Ell i quatre amics van prendre dues ampolles de vi.
Després, a prop de casa, al barri sud de la ciutat de Pennsilvània, van apunyalar vuit persones, de les quals dues van morir.
En la premsa els van dedicar portades i els van batejar com “els caçadors de caps”. El seu advocat el va instruir perquè es declarés germana a Nova Jersey sense permís. Bradley Bridge, el seu actual lletrat defensor, va assumir el repte fa quinze anys. Bridge es dedica a provar d’alliberar aquest tipus de reclusos, que ho són des que eren menors d’edat, una pràctica que ha descrit com a cruel i desproporcionada.
El Tribunal Suprem va decretar el 2016 que aquestes sentències de juvenils s’havien de revisar. Bradley li va insistir en la llibertat condicional. “No vull que moris a la presó”, li va dir. Però Ligon va optar per complir quatre anys més.
Un dels problemes de reclusos tan institucionalitzats és que el canvi de paràmetres els porti a la depressió i el suïcidi. Ligon té la seva família i el seu vell amic John Pace, de 52 anys, un altre exreclús juvenil que va conèixer a la presó de Grateford i que després va anar a la universitat.
Avui treballa en una organització que ajuda a la reentrada. Pace l’estava esperant i li ha buscat col·locació en un pis tutelat. “No és un dia trist –va dir Ligon a The Washington Post–, hi he estat pensant des del primer dia”.
Va entrar al cap de poc de ser president Eisenhower i surt en llibertat a l’inici de l’època de Biden