Lliure després de 68 anys

Joe Ligon, empresonat a Filadèlfia als 15, era el reu dels EUA que feia més temps estava entre reixes

Qualsevol acumula les seves pròpies referències existencials. Alguns marquen un punt i a part després de superar una greu malaltia o sobreviure a un tràgic accident. Joe Ligon disposa d’una vara de mesurar sense comparació. Ningú com ell als Estats Units i, possiblement, enlloc.

Sap perfectament què se n’ha fet de cadascun dels seus dies, des de febrer del 1953, acabada d’inaugurar la presidència de Dwight Eisenhower, a febrer del 2021, al cap de pocs dies de l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca.

Jornada rere jornada –en la seva ruta hi ha hagut uns altres onze presidents, diferents però iguals–, Ligon s’ha passat 68 anys a la presó. Ha complert, que es diu en l’argot penitenciari.

Va ingressar el 1953 amb 15 anys. Li van imposar cadena perpètua. És el reu que ha estat darrere dels barrots més temps en aquest país, havent ingressat com a menor d’edat. És el símbol d’un llegat tràgic. Fa molt que els EUA lideren a nivell global l’empresonament de menors amb pena de presó per tota la vida sense opció a una revisió, qüestió condemnada pels grups en defensa dels drets humans.

Però, en l’actualitat, Ligon és un octogenari que ha d’enfrontar-se a un món modern del qual coneix molt poc. No ha tingut mai un pis, ni ha pagat una factura o ha estat pare. En aquestes dècades pràcticament tota la seva família ha mort o ha estat assassinada. Li queda una germana i uns nebots i nebodes. Té poques dents, escàs cabell, però gaudeix de bona salut. No pren pastilles, tret de vitamines.

En recuperar la llibertat, Ligon va resumir el seu sentiment amb una paraula al tornar a trepitjar els carrers de Filadèlfia: Beautiful, bonic. “Ara soc un adult, ja no soc aquella criatura. Soc un home adult i envelleixo diàriament”, culpable i el jutge determinés els crims. Va admetre que va apunyalar una de les víctimes però que va sobreviure. No va acceptar mai que matés algú.

Cadena perpètua. Des d’aleshores, un dels seus col·legues va morir a la presó i els altres tres ja van aconseguir la llibertat. Ligon va continuar dins perquè es va negar a acceptar la llibertat condicional, precisament per això, perquè condicionava la seva llibertat. Això li impediria anar a visitar la seva

Ligon és un símbol de l’empresonament de menors per tota la vida sense opció a una revisió de la pena

JESSICA GRIFFIN / AP