La Vanguardia (Català-1ª edició)
Felip VI reivindica el paper de Joan Carles I en defensa de la Constitució
La presidenta del Congrés proclama que Espanya és una democràcia consolidada
Una cosa és el comportament del rei emèrit, que l’ha portat a regularitzar la seva situació amb Hisenda, a marxar d’Espanya i a instal·lar-se a Dubai, i una altra, no reconèixer a Joan Carles I el paper transcendental que va tenir la nit del 23-F, fa 40 anys, per frenar el cop d’Estat, i el que va suposar per a la consolidació de la democràcia.
Ahir al matí s’especulava al Congrés sobre com es referiria Felip VI al seu pare en un acte marcat per la seva absència, que va pesar com una llosa en la commemoració del cop fallit. Però la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, li va aplanar el camí, i tot just començar el seu discurs, previ al del Rei, va revindicar no Joan Carles, sinó el paper que va tenir aquell dia.
“Commemorem la decidida reacció de les nostres institucions públiques, que, encapçalades per sa majestat el rei Joan Carles, van assumir la defensa de la democràcia davant l’amenaça del cop i van utilitzar eficaçment les seves capacitats constitucionals per derrotar els colpistes”, va dir Batet al principi d’un acte que va qualificar de “compromís amb la democràcia”.
Ja estava fet: el Congrés situava l’anterior cap de l’Estat i el paper que va exercir en la història d’Espanya al lloc que molts pensen que li correspon. A continuació Felip VI va reivindicar el paper del seu pare assenyalant que “la fermesa i autoritat del rei Joan Carles van ser determinants per a la defensa i el triomf de la democràcia”. El Rei va subratllar que, “davant aquella inacceptable fractura del legítim i legal ordre democràtic, el rei Joan Carles I va assumir com a cap de l’Estat la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució”, que es va traduir en un missatge “que ja forma part de la nostra memòria col·lectiva”. “La seva fermesa i autoritat van ser determinants per a la defensa i el triomf de la democràcia”.
Felip VI també va aprofitar per reiterar el seu compromís amb la Carta Magna del 1978 i per fer un al·legat en defensa de la democràcia espanyola en un moment en què ha estat posada en qüestió pel vicepresident Pablo Iglesias i els partits independentistes.
Una democràcia de què el Rei va subratllar: “Sabem com de difícil va ser assolir-la i que sempre hi ha riscos que la poden amenaçar”. Per això va cridar a protegir-la, va apuntar, “perquè hem après que la democràcia és un bé delicat que necessita la màxima cura i un respecte i dedicació permanents per part de tots, perquè som conscients que la seva erosió posa en qüestió, i per tant en perill, els drets i les llibertats dels ciutadans”.
Unes reflexions similars a les de la presidenta del Congrés, que va proclamar la consolidació del sistema democràtic a Espanya, però va advertir dels perills a què s’enfronta: “La deslegitimació i la instrumentalització de les mateixes institucions democràtiques per desnaturalitzar-les i convertir la democràcia en una façana desposseïda
ABSENTS Els independentistes i el PNB no assisteixen a l’acte al Congrés presidit pel Rei
UNIDES PODEM Iglesias hi va com a vicepresident, però no aplaudeix ni al Rei ni a Batet
dels seus continguts fonamentals: el pluralisme, les llibertats, la igualtat de les persones i la cohesió social d’una comunitat formada per ciutadans i ciutadanes lliures”. I, amb els perills, les preocupacions: la polarització política, el populisme “de les respostes fàcils o de les presumptes veritats incontestables” o la por d’enfrontar-se a la complexitat.
Era just el discurs que no volien sentir els partits independentistes, que no van assistir a l’acte i van fer públic un comunicat, “Per la ruptura democràtica”, en què aposten per trencar “amb el règim del 78”, que suposa “un cadenat” per a catalans, bascos i gallecs. Una altra cosa és el PNB, que no va anar a l’acte, però no per la presència del Rei, segons va indicar Aitor Esteban, sinó perquè no entén què s’hi commemorava.