El cràter García de Enterría

Va ser un acte molt peculiar. Pocs països del món commemoren la data d’un cop d’Estat fallit, un desgraciat intent del qual no se sabran els últims detalls fins que no es desclassifiquin documents de diferent procedència administrativa encara sotmesos a secret oficial per una legislació obsoleta, la reforma de la qual troba resistències. Lidera la petició d’escurçar terminis el Partit Nacionalista Basc. L’estàndard occidental està en uns 30-35 anys. Amb aquests temps també se sabrien noves dades sobre la guerra bruta contra ETA. No és un tema menor.

Malgrat la raresa, l’acte d’ahir va consistir en una neta defensa de la democràcia. Els dies assenyalats la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, fa uns discursos ben trenats, amb vernissos doctorals de la Universitat Pompeu Fabra i gotes de xampú anticaspa. El debat sobre la qualitat de la democràcia a Espanya, excitat durant la campanya electoral catalana per Pablo Iglesias, es passejava per la sala. Batet va advertir sobre la desnaturalització de les institucions quan la polarització s’apodera de tots els angles.

El vicepresident Iglesias va tenir la intel·ligència de complir amb el seu deure institucional, encara que no aplaudís el Rei. (El mateix rei a qui va ovacionar fa un any en l’acte d’inauguració de la legislatura, un cop acabat de formar el govern de coalició, quan tot eren “moments històrics” al banc blau i la covid encara no havia recorregut la ruta de la seda. 2 de febrer del 2020).

Felip VI va defensar sòbriament el paper del seu pare durant el 23-F, va tenir paraules d’agraïment per a Adolfo Suárez, va insistir en la defensa de la Constitució i es va referir a la monarquia parlamentària amb una tríada interessant: “Integrar, incloure i cohesionar”. Voluntat de conciliació, en definitiva. No es pot passar per alt el tractament de “cap de l’oposició” que el Rei va donar a Pablo Casado, sense esmentar el seu

Acte inèdit al Congrés amb discurs conciliador del Rei en una fase d’alta tensió

nom durant les salutacions inicials.

Espanya és una democràcia plena, amb cràters. Des de l’interior del cràter obert després del 23-F, quan els partits