El tetris d’Aragonès

Ja sé que Miquel Martí Pol va encoratjar els catalans amb el seu poema Tot està per fer i tot és possible, però hi ha assumptes de tanta complexitat que afrontar-los no només és una empresa titànica, sinó que no tenen cap futur. Com a pintada del Maig del 68 escriure amb esprai “siguem realistes, demanem l’impossible” és un oxímoron impecable, però com a principi vital té escàs recorregut ja que només serveix per acumular frustracions. Pere Aragonès intenta formar un govern amb peces de quatre trencaclosques diferents, així que no pot completar el puzle. Un Consell Executiu amb ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem donaria moments de glòria als columnistes polítics, però podria deixar Catalunya convertida en un erm. Sens dubte seria el govern més d’esquerres de la història, en què cabrien fins i tot els antisistema, amb la bandera de l’autodeterminació a la popa. “I en acabat, que cadascú es vesteixi / com bonament li plagui, i via fora!”, com conclou el poeta de Roda de Ter.

Al final, té tots els números repetir

ERC intenta formar una majoria amb peces que són impossibles d’encaixar

el duet de la legislatura passada. Els republicans es van tancar portes firmant el manifest contra els socialistes catalans, quan a Madrid s’entenen sense gaires dificultats amb el PSOE. I sobretot quan saben que qualsevol sortida justa a l’actual situació d’embús que viu el contenciós català passa per un pacte amb el Govern d’Espanya, aprofitant la seva majoria d’esquerres, favorable a l’indult i al pacte fiscal.

Per a Aragonès, aquests dies són el més semblant a jugar al tetris, aquell joc que es va inventar un jove rus que treballava en un centre de computació, quan el seu país era encara l’URSS. És un dels entreteniments més populars de la història, basat a encaixar peces de quatre blocs, sobre les quals se’n pot decidir la rotació abans que caiguin. Tetris ve del terme grec tetra, que significa “quatre”, com els actors amb qui s’està reunint el líder republicà. “Tot està obert”, insisteix Aragonès per donar-se temps i veure els moviments de la resta de partits. La CUP no només es planteja entrar al Govern, sinó que ha demanat la presidència del Parlament, mambo!

Aragonès és un personatge fiable a qui li fa una immensa mandra repetir el pacte de l’última legislatura. Almenys hauria d’exigir un govern de professionals reconeguts, més que de cromos de partit, per afrontar un dels moments més delicats de la història. I si té temps entre tanta reunió, podria trucar a Draghi per preguntar-li com s’ho ha fet.