Hasél, Iglesias, Waterloo, Moscou

Sabem que el pare de Pau Rivadulla, en art Pablo Hasél, és Nacho Rivadulla, soci a la UE Lleida de Tatxo Benet, copartícip a Mediapro de Jaume Roures, milionari trotskoindependentista, i mecenes del diari Público, procliu a Pablo Iglesias. Roures ajuda en el que pot, que és molt, els de Waterloo, on Puigdemont té pendent un suplicatori d’extradició que es resoldrà ben aviat al Parlament Europeu.

Per entendre les causes de per què Podem, ofesa per la pèrdua d’influència en la coalició de Govern, i la part encara irredempta de l’independentisme no condemnen la crema de contenidors a Barcelona hauríem d’interpretar aquestes liaisons dangereuses amb el mot d’ordre de Jordi Pujol que encara llança ombres de fum de carrer sobre la nostra convivència:“Europa només obrirà la finestra si sent molt de soroll al carrer. I de moment només això. I mig obrirà la porta si truquem amb insistència. I l’obrirà més si el truc és molt insistent”.

I els carrers continuen sent seus, però menys, perquè la crida, cada vegada més esverada i menys alarmant dels unilaterals, s’ha degradat aquesta setmana fins al pillatge sense que ningú del Govern català no s’hi hagi plantat com calia. Perquè si volen un Estat, haurien de començar per demostrar que saben defensar per a tothom la part del que ja gestionen.

La liaison arriba fins a l’ós rus, que sí que se li ha plantat a Borrell, canceller d’aquesta vaca sagrada matussera, lenta i imprescindible que és avui la Unió Europea. Moscou li torna a esmentar les flames de Barcelona amb què alimenta el seu osset de Vox, que creix amb els seus germanets, esperant el moment de menjar-se la vaca europea. I mentrestant, que és el que importa, sembrant la confusió en benefici de Putin, que no empresona rapers, perquè ja els ha enverinat abans.