La Vanguardia (Català-1ª edició)
El pare és el principal agressor sexual d’un nen
Els abusos contra la infantesa es quadrupliquen en deu anys
El panorama dels abusos sexuals infantils és desolador. És una plaga que no s’atura, en part per la passivitat social, i que té com a víctimes els menors, un grup de població a què se suposa que s’ha de protegir especialment. L’horror que viuen molts nens és inimaginable, agreujat encara més quan l’autor d’un 32% d’aquests abusos és una de les persones referents en la seva vida: el seu propi pare.
Així ho indica el primer estudi que aborda l’evolució d’aquest silenciat problema els últims onze anys, elaborat per la Fundació Anar. El centre d’estudis d’aquesta entitat ha analitzat les 89.808 trucades al telèfon dels menors (900-20-20-10) que han rebut sobre abús sexual entre el 2008 i el 2019 per atendre 6.183 víctimes.
Segons aquest treball, la taxa de creixement dels casos d’abús va ser d’un 300,4%, cosa que indica que s’han multiplicat per quatre: de 273 casos el 2008 a 1.093 casos el 2020. L’increment anual del nombre de casos va ser d’un 14,3% de mitjana, per bé que els últims cinc anys s’ha disparat a un 20,5%. Han augmentat especialment els abusos a través de les tecnologies: grooming (36,7% de creixement anual) i sexting (25,0%).
Les víctimes són, molt majoritàriament, dones (78,3%), de les quals un 59,1% són adolescents de 13 a 18 anys. Un de cada cinc casos són homes, sobretot de menys de 12 anys (53,4%). La major part dels abusos sexuals van tenir lloc de manera reiterada (69%).
La majoria es concentren en tocaments obscens cap a la víctima o cap a l’agressor i abús amb penetració. A més de rebre l’abús, les víctimes van haver de suportar violència física o intimidació en un 53,6% dels casos. L’estudi revela que la violència és més gran cap a les dones, i especialment en adolescents.
En un 80,2%, els abusos no deixen marques o ferides. “Les víctimes tenen una gran dificultat per demostrar-ho perquè en molts casos no hi ha senyals físics i, per desgràcia, les reaccions de l’entorn no són de suport. Gairebé un 38% dels casos neguen els fets i un 31% justifiquen o encobreixen l’agressor”, indica la directora del telèfon i xat Anar, Diana Díaz.
Per tot plegat, del 43,3% dels casos que va mostrar intenció de denunciar, només van formalitzar la denúncia un 10,6%. I d’aquests, un 18,2% es va arxivar judicialment per falta de proves.
Pel que fa al perfil de l’agressor, en la gran majoria dels casos és un home, de la família o del cercle de confiança, major d’edat, que actua en solitari i que abusa a la casa del menor d’edat. En un 32% dels casos l’agressor principal és el pare biològic, seguit de les parelles de les mares (ha augmentat d’un 1,7% el 2008 a un 6,2% el 2018).
Els nens de menys de 12 anys tenen més risc, estan més desprotegits i tenen menys capacitat de reacció. En aquest grup hi ha un percentatge més alt de nens (53,4%) i l’abús sol tenir lloc a la seva pròpia llar. Un 16% d’aquests abusos tenen com a víctimes nens de menys de cinc anys.
Els nens de menys de 12 anys són els de més risc i a més tenen menys protecció i capacitat per reaccionar