La Vanguardia (Català-1ª edició)
Al comerç del centre de Barcelona li queda poc oxigen
L’amenaça de tancament no para: fins a un 35% dels establiments de les àrees turístiques podrien abaixar la persiana
“L’oxigen en molts casos s’està acabant, però encara tenim temps d’omplir la bombona”, va dir ahir Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, entitat que aplega una vintena d’eixos comercials turístics de la ciutat. És un crit d’alarma del comerç més característic del centre, fortament castigat des de fa ja gairebé un any, però que malgrat la gravetat de la situació –empitjorada pels danys ocasionats durant els aldarulls de l’última setmana– es resisteix a llançar la tovallola i confia remuntar els pròxims mesos.
De tots els comerços que hi havia al cor de la capital catalana abans de la irrupció de la covid, un de cada tres té molts números per acabar abaixant definitivament la persiana. Aquesta és l’última estimació de Barcelona Oberta, que ahir va presentar dos informes sobre l’impacte de la coronacrisi. La xifra no és nova. Ha estat en totes les previsions de l’entitat des que el virus va trastocar la vida social i econòmica. Però ara, malgrat que amb l’inici de les vacunacions ja s’intueix el final del túnel, el pronòstic és pràcticament invariable.
Aquestes perspectives pessimistes es veuen amb claredat al primer informe, el de la situació empresarial dels associats a Barcelona Oberta, corresponent al quart trimestre del 2020. Un 12,8% dels enquestats afirmen que tenen la intenció d’abaixar la persiana al llarg del 2021. Si s’hi afegeixen les respostes en el mateix sentit dels tres sondejos anteriors, la clausura ha estat d’un 38% dels comerciants. “No disposem de dades sobre tancaments reals perquè la situació és molt incerta i hi intervenen moltes variables, però tenint en compte la tendència, podrien arribar a ser entre un 30% i un 35%”, va augurar Jené. S’ha de tenir en compte que en molts casos ja s’ha ajustat l’oferta a una demanda molt disminuïda. Un 74,4% dels negocis han pogut mantenir les xarxes de punts de venda, però un 21,1% no han estat capaços. Un afortunat 4,5% n’ha obert algun de nou. Entre aquests negocis hi ha establiments dedicats a articles de la llar i alimentació, dos segments que s’han vist reforçats perquè la gent passa molt més temps a casa.
Els tancaments no comporten un augment en la rotació de comerços perquè no se supleixen al mateix ritme amb l’obertura de nous establiments. Hi ha dues excepcions als eixos cèntrics: la Diagonal, on obren botigues de parament domèstic, i la part alta del passeig de Gràcia, molt cobejada
Més del -50% -50% -40% -30% -20% -10%
Igual que el IV trimestre del 2019 10% 20% 30%
Ha rebut cap tipus d’ajuda?
FONT: per les grans firmes de luxe, que malgrat la crisi aposten per mantenir la presència en aquesta zona.
L’informe destaca el poc suport econòmic de les administracions perquè els comerços compensin, almenys en part, la caiguda d’ingressos. A l’últim trimestre del 2020, un 68,6% dels establiments van fer menys de la meitat de caixa que un any abans. I tot i que un 69,2% han rebut algun ajut públic, per a un 81% la quantia va ser inferior a 10.000 euros, quan les pèrdues van superar els 100.000 euros en un 59% dels casos i el mig milió en un 24%. “Els ERTO (aplicats en un 88,4% dels negocis) han estat els únics ajuts estructurals; la resta han estat d’acompanyament”, va lamentar Jené.
Els lloguers són un altre factor clau per a la continuïtat dels comerços, ja que s’emporten una gran part de la despesa fixa. Un 50,6% havien arribat a acords a finals d’any amb els propietaris per ajustar preus. En la majoria de casos són arrendadors individuals que, va agrair el president de Barcelona Oberta, “contribueixen a mantenir el petit comerç”. Un cas molt diferent és el d’alguns grans tenidors, que, va censurar, “no són transigents” per adaptar les rendes
Barcelona Oberta censura l’escassetat de suport econòmic públic als negocis
La negativa de grans tenidors a rebaixar rendes complica el futur de molts comerços
a la crua realitat d’uns negocis greument ferits per la crisi.
L’entitat va presentar un segon informe sobre el comportament dels consumidors partint de big data de fonts com la telefonia mòbil, les entitats financeres o les administracions. La seva elaboració va arrencar abans de la pandèmia, de manera que ha acabat fotografiant dues realitats completament diferents. Els eixos turístics, que rebien 449.000 visites diàries –cada barceloní hi anava 108 vegades a l’any de mitjana– i obtenien un 52% de facturació de residents de fora de la seva àrea influència, han perdut gran part d’aquest vigor, per la qual cosa, va subratllar Jené, urgeix alliberarlos de traves d’accés per facilitar l’arribada de persones –es va tornar a referir a l’urbanisme tàctic de l’Ajuntament– i posar en marxa accions de promoció.
Segons aquest segon estudi, la retallada de la mobilitat al centre, fins a l’octubre, va oscil·lar entre el 18% de la dels residents i el 94% de la dels turistes. La dels visitants habituals d’altres zones de Barcelona i entorn va disminuir un 63%; la dels esporàdics, un 78%, i la dels turistes, un 94%. La caiguda de la facturació va arribar a un 90% a la fase més greu de confinament. L’aixecament de les restriccions la va rebaixar a un 35%, percentatge que ha anat variant a l’alça i a la baixa segons les limitacions de cada moment. Els descensos més pronunciats van ser en la moda (-38%), la restauració (-32%) i l’hostaleria (-80%).