La Vanguardia (Català-1ª edició)
Galícia obre la porta a obligar per llei a vacunar-se contra el coronavirus
Rebuig de l’oposició, que ja estima que el Constitucional tombarà la norma
Ahir hi va haver molt enrenou a les oficines de la Conselleria de Sanitat de la Xunta. El Parlament gallec va aprovar amb la folgada majoria dels vots populars –sense que el rebuig de tota l’oposició en ple pogués impedir-ho– una reforma de la llei de Salut Pública. I en ple debat va saltar la notícia: “Galícia obligarà per llei a vacunar-se contra el coronavirus”.
L’enrenou s’explica perquè aquest anunci suposa un salt que cap altra comunitat d’Espanya, i encara menys el Govern espanyol, s’estaria plantejant en aquests moments, i menys després que diferents enquestes revelin que més d’un 80% dels ciutadans estan disposats a vacunar-se. Al marge de si un govern territorial té o no competències (hi ha diferents interpretacions) per adoptar una mesura d’aquesta envergadura sense la benedicció de Madrid.
Fonts judicials indiquen que per poder aplicar aquesta norma s’hauran de complir els requisits d’“idoneïtat, necessitat i proporcionalitat”, que sempre hauran d’estar avalats per una resolució judicial. Dit d’una altra manera, necessitarien la resposta d’un jutge, en cas de negativa, com ha passat aquestes últimes setmanes en algunes residències.
Conscients que aquesta pretesa obligació a vacunar-se és a la corda fluixa, des de l’oficina de premsa de Sanitat de la Xunta ningú no es treia ahir la bena per veure la ferida. Ni confirmaven ni desmentien la notícia que ja corria per diferents portals a internet. “La cosa potser no és com es diu”, es limitava a afirmar una portaveu.
La resposta oficial es va fer pregar, i va arribar passades les vuit del vespre. Des del grup parlamentari del PP confirmaven que això d’obligar a vacunar-se en el text d’aquesta llei (això val per a tots els ciutadans) va precedit d’“un podria”. El que es pretén, va afegir la font, “és tenir un suport legal per actuar pel nostre compte, ja que el Govern no ens ha donat aquesta eina, si la situació es descontrolés”. O per obligar, per exemple, “un sanitari a vacunar-se si el professional s’hi negués”, apunten des del grup parlamentari. Però també es podria aplicar aquesta mateixa mesura a qualsevol ciutadà, confirma aquesta font.
Amb aquest “podria”, el suflé cuinat per l’inèdit anunci es va anar desinflant amb el pas de les hores. Costa d’entreveure com es podrà aplicar aquesta nova llei aprovada ahir al Parlament gallec, que preveu multes que van dels 1.000 als 60.000 euros (i 600.000 en casos molt greus) per a diferents infraccions sobre la salut pública, entre les quals s’inclou la negativa a la vacunació, no portar la mascareta o saltar-se una quarantena.
Els partits de l’oposició consideren que aquesta reforma aprovada pel corró popular autonòmic té moltes llacunes. Interpreten, des d’aquesta bancada contrària a l’ocupada pels diputats d’Alberto Núñez Feijóo, que obligar per llei a la vacunació contra aquest virus només aconseguirà una cosa: “Donar més ales als negacionistes”. A més de considerar que aquesta legislació tindrà un difícil encaix legal. I anuncien que aquesta imposició de l’immunogen per a tots els ciutadans sota amenaça de multa no passarà el filtre Constitucional, si hi ha denúncia, perquè “vulnera drets fonamentals”.
La polèmica llei aprovada ahir a Galícia estableix, per als que es neguin a vacunar-se, tres nivells de càstig (lleu, greu o molt greu) que es determinaran en funció “del risc o el mal que causi per a la salut de la població”. Però les sancions queden supeditades, segons recull el text, al fet que les autoritats sanitàries (des del PP gallec s’afirma que no fa falta el permís de Madrid) estableixin aquesta obligació.
El nombre de persones que han rebut almenys una dosi d’alguna de les tres vacunes contra la covid autoritzades ja supera el del total de contagiats des de l’inici de la pandèmia. Segons les dades facilitades ahir pel Ministeri de Sanitat, 3.165.191 persones han rebut una dosi, enfront dels 3.161.432 contagiats des del gener del 2020. La xifra de ciutadans que han rebut la pauta completa (dues dosis) ja s’eleva a 1.208.305.
D’altra banda, la companyia nord-americana Pfizer i la seva sòcia alemanya BioNTech ja han començat a administrar les primeres dosis de la vacuna a dones embarassades de més de 18 anys que participen en un estudi de fase II i III per avaluar l’eficàcia, la seguretat i la tolerància del sèrum en aquest col·lectiu.
En total la farmacèutica reclutarà 4.000 voluntàries de nou països, incloent-hi Espanya, que estiguin entre la setmana 24 i 34 de gestació. I a més d’avaluar si la vacuna protegeix les embarassades contra la infecció per SARS-CoV-2, Pfizer pretén estudiar què passa amb els nens que acaben de néixer: si, com passa amb la vacuna de la grip o de la tos ferina, administrades durant la gestació, els anticossos protectors de la mare passen a través de la placenta als nens i també els protegeixen de la covid. Per això faran un seguiment dels nens durant els primers sis mesos de vida.
En l’estudi, que està previst que s’acabi el 2023, algunes gestants rebran dues dosis de la vacuna i d’altres un placebo. Es farà un seguiment de les dones i els seus fills entre set i deu mesos.
Feijóo es val de la majoria per aprovar una norma, difícil d’aplicar, que afecta tots els ciutadans