La Vanguardia (Català-1ª edició)
Petició a la UE per regular el concepte ‘natural’ en l’etiquetatge dels aliments
Un grup d’eurodiputats consideren que provoca confusió en els consumidors
Un total de 31 eurodiputats, la majoria membres del grup dels Verds, han fet arribar una carta a la comissària de Sanitat de la UE, Stella Kyriakides, en què sol·liciten a la Comissió Europea que les lleis europees “estableixin una definició clara del terme natural aplicat als aliments, que prevegin en quins casos es pot utilitzar en l’etiquetatge per garantir la informació dels consumidors i que els productes etiquetats com a naturals no continguin ni transgènics ni substàncies sintètiques i que siguin 100% biodegradables”.
A més a més, els eurodiputats
Qdemanen que a les etiquetes “la informació sobre l’origen dels ingredients i la composició real dels productes sigui fàcilment reconeixible pels consumidors”.
En la missiva, els parlamentaris recorden que “actualment la Unió Europea no té una definició legal del terme natural per a productes alimentaris. En conseqüència, els fabricants solen utilitzar-lo per promoure característiques dels aliments que difereixen gairebé sempre de la composició del producte acabat”.
Malgrat aquesta falta de legislació, les normes europees sobre les declaracions de propietats nutricionals i saludables dels aliments sí que esmenten explícitament ue em perdoni Elon Musk, però tinc el convenciment –no soc l’únic– que el bitcoin té punts en comú amb les estafes piramidals. Un bon dia el fundador de Tesla compra 1.500 milions de dòlars de la criptomoneda i guanya en una sola jornada més que en dotze anys fabricant alguns dels millors cotxes elèctrics del món. Això no pot acabar bé, i el dia que algú descobreixi que el rei va nu hi haurà un drama enorme.
Ahir la criptomoneda va començar a caure només perquè a Musk se li va acudir fer un tuit per dir que el preu era massa alt. Llavors va desencadenar el pànic de molts que havien comprat bitcoins per especular a l’ombra de l’algoritme i guanyar diners fàcils amb un ciberpelotazo. El bitcoin s’assembla a l’estafa piramidal en què s’ha convertit en una manera de transferir la riquesa dels nous que hi ingressen per a benefici dels que hi van arribar abans i dels especuladors.
Res del que he llegit durant anys no m’ha convençut d’adquirir una divisa que, si se m’oblida o perdo la contrasenya, desapareix en uns ciberllimbs en què en continuo sent el propietari encara que no la pugui utilitzar. Ja els va passar a un grup d’inversors que van comprar bitcoins i es van quedar sense res quan la persona que els administrava va morir en un accident. D’altres han perdut el codi d’accés i s’amarguen que els criteris d’etiquetatge d’aliments han “de tenir per objectiu evitar que les declaracions de propietats nutricionals d’un producte contribueixin a amagar les seves autèntiques característiques nutricionals i puguin induir a error els consumidors en el moment de triar opcions per a una dieta equilibrada”.
Pels eurodiputats signants, l’ús lliure que la indústria alimentària pot fer ara mateix als envasos d’aquest concepte va en contra d’aquest principi bàsic que ha de regir l’etiquetatge de qualsevol producte a la venda a la Unió Europea.
Els europarlamentaris invoquen un informe publicat fa poc perquè han perdut una fortuna pel seu mal cap.
És lògic que els que fan tractes comercials inconfessables prefereixin pagar en una divisa que no deixi rastre en cap país del món. És la mateixa doctrina dels que defensen no pagar impostos. Que ningú no els controli, que ja es controlen ells solets. Els impostos, que els paguin d’altres. Per cert, els youtubers andorrans cobren en bitcoins?
Musk està obrint la veda que arribin molts petits inversors provant d’aconseguir aquests beneficis disparats en un cop de sort. Com més ho facin, més ric serà Musk, que ja era l’home més ric del món –ahir va cedir el ceptre a Jeff Bezos, d’Amazon, per aquest tuit ximple–, o sigui que no li passarà res si no li seguim la veta. Pot permetre’s de sobres ser una mica menys ric i que altres persones siguin una mica menys pobres.
Entre les consideracions morals negatives del bitcoin també hi ha l’energètica. La mineria de bitcoin no és com agafar un pic i una pala i posarse a cavar. És posar milions per Safe Food Advocacy Europe que estableix que, en general, els consumidors associen el terme natural amb una cosa positiva, relacionada amb l’origen, el mínim processat i l’absència d’additius. Tenint en compte que es pot utilitzar aquest concepte lliurement malgrat que el producte contingui additius i sigui un ultraprocessat, l’informe conclou que els consumidors que compren aquests aliments basen les seves eleccions en supòsits incorrectes.
A Espanya el terme natural entès com a lliure de determinades substàncies o per a aliments processats tampoc està legislat. Es pot emprar natural per designar els iogurts que no porten trossos de fruites ni són de gustos. En conserves està permès etiquetar com a “al natural” les que no porten ni oli ni vinagre. De la mateixa manera, es pot fer servir per destacar que un aliment és “naturalment ric en ferro” o per referir-se a la presència d’“aromes naturals” entre els ingredients.
D’altra banda, continua la lluita de les organitzacions de productors de lactis vegetals perquè la UE retiri l’esmena 171 de la Política Agrària Comuna, que no només ratifica que els lactis fets a
La criptomoneda serveix per transferir la riquesa dels nous que hi ingressen als que hi van arribar abans
Productors de lactis vegans recullen firmes perquè es pugui dir ‘iogurt’ a l’elaborat a partir de plantes
partir de plantes no es puguin dir “llet de soja” o “formatge vegetal” –prohibició en vigor des del 2017–, sinó que tampoc no poden fer als envasos cap referència que recordi els lactis tradicionals ni poden fer servir termes descriptius com ara “estil iogurt” i “alternativa al formatge”. Aquesta esmena tampoc no els autoritza a fer declaracions de salut com “sense lactosa”, “baix en greix” o mencions a les bondats mediambientals dels productes vegetals.
ProVeg, una d’aquestes organitzacions, ha posat en marxa una campanya per demanar la retirada de l’esmena 171, que fins ahir havia recollit 300.000 adhesions en tota la UE. d’ordinadors a explorar la xarxa per trobar bitcoins perduts per adjudicar-se’ls. Segons el blog de consum energètic del bitcoin de la Universitat de Cambridge, si la criptomoneda fos un país, seria el número 30 en despesa d’electricitat. Una mica més que l’Argentina i una mica menys que Noruega. Imagineu-vos què passaria si tota l’activitat econòmica es basés en aquest sistema.
Malgrat que hi hagi qui elogiï el bitcoin com un sistema de divisa tecnològica modern, té trets d’un lleig esquema del passat: perquè n’hi hagi uns quants que guanyin molt n’hi ha d’haver molts que guanyin poc o perdin. I, de passada, accelerar el canvi climàtic.