La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lliçons d’amor i òpera
El Liceu estrena la sensacional ‘Lessons in love and violence’ de G. Benjamin
Malgrat la seva fama d’indesxifrable i musicalment indigerible, l’òpera contemporània compta actualment amb els seus Mozart, els seus Wagner, els seus Britten. I, si hi ha un compositor en qui es troben trets d’aquestes tres personalitats artístiques –per enginy musical, per ambició teatral i per estil de tradició britànica–, aquest és George Benjamin, de qui Barcelona va tenir la sort d’acollir la primera òpera de gran format, Written on skin, i de qui ara el Liceu té el privilegi d’estrenar a Espanya, aquest cop de manera escenificada, el seu últim gran èxit, Lessons in love and violence. Serà del 26 de febrer a l’11 de març.
Així d’emocionant devia ser assistir a l’arribada de les grans òperes del moment en ple segle XIX, quan el coliseu líric de la Rambla introduïa el repertori de Bellini, Donizetti, Verdi, Wagner... I de la mateixa manera que Verdi va abordar mites shakespearians o Donizetti va compondre la Trilogia Tudor, George Benjamin retrocedeix ara amb aquesta òpera fins a l’edat mitjana tot basant-la en la relació entre el rei Eduard II d’Anglaterra (segle XIII) i el seu amant Piers Gaveston, en el si mateix de la família reial, així com en l’abandó de responsabilitats per part del monarca. Tot això amb llibret del seu habitual col·laborador, Martin Crimp, i amb muntatge de Katie Mitchell, icona de directors teatrals, que es concentra en la mirada dels infants, els fills del rei, i en com aprenen lliçons del que passa al voltant: amor, gelosia, violència.
En plena pandèmia el Liceu s’atreveix no ja a portar a escena un títol de repertori canònic, sinó una òpera contemporània. El mateix George Benjamin, que no ha pogut viatjar a Barcelona per problemes del Brexit i impediments que posa Espanya en matèria de covid, agraïa ahir via streaming l’esforç del teatre per fer aquesta coproducció (amb el Real i les òperes de Lió, Amsterdam, Hamburg, Chicago i el Covent Garden, que la va estrenar el 2018).
“Es tracta d’una obra una mica intimista, gairebé de teatre de cambra, d’inspiració medieval però amb una estètica molt contemporània, en què en 90 minuts d’enorme intensitat s’explica una cadena de fatals esdeveniments”, afirmava ahir el director general del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, després de remarcar en roda de premsa que el teatre barceloní rebutja “tot abús de poder que resti capacitat de maniobra als que són vulnerables”. Això ho deia en clara al·lusió a les denúncies d’assetjament d’alumnes i exalumnes per part de professors de l’Institut del Teatre. “No volem entrar a jutjar el que passa en altres institucions, no som jutges per establir un criteri legal, però sí aixecar una mica la
RELACIÓ HOMOSEXUAL L’autor de ‘Written on skin’ aborda la relació entre el rei Eduard II i el seu amant Gaveston
JOSEP PONS, DIRECTOR MUSICAL “Benjamin s’obre a noves estètiques com al seu dia van fer Mozart, Wagner o Verdi”
veu contra aquest abús”, va matisar.
Dit això, va expressar el desig que la gent vagi al teatre a veure aquesta òpera sense prejudicis perquè s’emportaran “una enorme onada de música amb majúscules, una posada en escena de grandíssima precisió, amb grans firmes”. I cantants excepcionals, com només pot demanar la música vocal de Benjamin, que exigeix un dramatisme ben treballat i el control ferm de la respiració. I una capacitat extraordinària de mantenir un metrònom interior sense perdre la vis actoral.
Ho indicaven el baix Daniel Okulitch (Gaveston, l’amant del rei) i la soprano Georgia Jarman, que defensa el molt exigent paper de reina Isabel. El baríton Stéphane Dégout reprendrà el seu rol de rei com en l’estrena mundial de la Royal Opera House, mentre que el contratenor Samuel Boden repetirà com a fill i el tenor Peter Hoare serà de nou Mortimer. Completen l’elenc Isabella
Gaudí, Gemma Coma-Alabert i Toni Marsol.
“Aquesta òpera és més fosca que la meva anterior, està més dominada per un sentit masculí, hi ha dos barítons i dos baixos, no s’assembla gaire a Written on skin”, va explicar el mateix compositor, que divideix l’obra en set escenes, si bé avança de manera fluida i ininterrompuda tot jugant de manera magistral entre el temps objectiu i el temps subjectiu dels personatges.
El director musical del teatre, Josep Pons, que assumeix la batuta en aquesta òpera i distribuirà l’orquestra robant quatre files al pati de butaques, va emfatitzar la importància de Benjamin com un dels “absolutament grans” de la història de la música, recordant la frase d’Olivier Messiaen: “Després de Mozart no hi ha hagut un talent més gran”. Més encara, va indicar que Pierre Boulez li va demanar una obra per a la seva gira de 80è aniversari.
“El món de l’òpera té sort que virés cap a aquesta música, ja que sempre va fer simfonisme, cambra, música vocal... I sempre ens sorprèn de manera tímbrica i rítmica, ja que beu de moltes fonts: hi ha reminiscències de Britten o Debussy, Messiaen... en un còctel personalíssim d’extrema dificultat. Estem davant una partitura difícil”, va afegir sobre Lessons in love and violence, la sensació de la temporada. A parer de Pons, Benjamin marca el camí de l’òpera del segle XXI. “Enllaça amb els grans títols del passat i, sobre la base d’un gran text, s’obre cap a noves propostes estètiques, com al seu dia van fer Mozart, Wagner, Verdi, Debussy o Britten”.
VENDA D’ENTRADES A entradesdevanguardia.com
Un grup de neonazis s’abraonen sobre Agulló i una navalla es clava al cor del jove antifeixista. L’escena formava part del rodatge de La mort de Guillem, però no es va arribar a muntar mai. Els cinc minuts d’angoixa, crits i violència es van tallar. “No volíem caure en el voyeurisme”, explica el director, Carlos Marques-Marcet. El film ha estat premiat a Los Angeles. / Hèctor Sanjuan
MÉS DETALLS SOBRE LA PEL·LÍCULA A
www.lavanguardia.com/cultura