NORMA Bellini en un teatre dins del teatre

El Teatro Real compagina aquest mes les funcions de Siegfried amb la producció pròpia de Norma, la popular òpera de Bellini que ha donat lloc a una llarga tradició de mítiques sopranos –Callas, Caballé...– que van marcar una diferència en el difícil paper de la druïdessa enamorada del procònsol romà Pollione.

El mestre Marco Armiliato dirigeix musicalment aquest títol, que defensen en repartiments alternatius la soprano canària Yolanda Auyanet i la russa Hibla Gerzmava, que debuta com a Norma. El director de producció del mateix Real, Justin Way, amb qui Gerzmava ja ha treballat al Covent Garden, és el responsable d’aquest muntatge, que té per objectiu ser transportable i construïble en qualsevol teatre del món. La particularitat? Estableix un paral·lelisme entre la trama de Norma, ambientada en temps de l’imperi romà, i la seva estrena a Milà, el 1831.

“Bellini volia que el públic plorés amb la seva música, amb les paraules i les situacions que creava. I estudiant el llibret veiem per a qui componia i representava aquesta Norma

–apunta Justin Way–. En un moment que no s’admet la crítica política, ell fa servir una situació tan llunyana com és la cultura antiga dels gals enfrontats als romans, que anaven envaint i mossegant la seva cultura, en el context en què Milà estava sota la bota dels austríacs després de l’època de Napoleó. Així doncs, hem començat a jugar amb el món que ens volia proposar Bellini i el que tenia lloc al teatre durant l’estrena”.

El Real llança avui les 1.200 butaques de la funció destinada a joves de menys de 35, totalment gratuïtes.