La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mecenes per a Sade
França busca 4,5 milions d’euros per incorporar el manuscrit ‘Els 120 dies de Sodoma’ a la Biblioteca Nacional
França recluta mecenes. L’adust Journal Officiel ha publicat avantatges impositius als que aportin 4.550.000 euros per regalar a la Biblioteca Nacional Els 120 dies de Sodoma, de Donatien Alphonse François de Sade. El butlletí oficial reivindica “l’extraordinari manuscrit autògraf, de la primera obra veritable del Marquès”, classificat com a “tresor nacional” el 2017 i que va escriure el 1785 quan era presoner a la Bastilla. Per evitar que li confisquessin el text, el va copiar a raó de tres hores diàries d’escriptura i amb lletra minúscula a doble cara de fulls de dotze centímetres d’ample. Els va acoblar en un rotllo de 12,10 metres de llarg protegit per un estoig que va dissimular entre les pedres de la paret.
El 14 de juliol del 1789 una multitud va saquejar la fortalesa. Deu dies abans, Sade, culpable d’arengar-la des de la finestra de la cel·la, va ser evacuat amb el que duia (“Nu”, dirà) al manicomi de Charenton, al nord-est de París. Allà sabrà que la Bastilla ha estat incendiada. Fins a la seva mort, el 1814, Sade plorarà “llàgrimes de sang” per la seva obra feta fum.
El poeta surrealista i subversiu Gilbert Lely (1904-1985) va reconstruir dos segles després el manuscrit, recuperat el 14 o el 15 de juliol a la cel·la de Sade per un tal Arnoux de Saint Maximin. Tres generacions de la seva família el van conservar. A finals del XIX el va comprar un psiquiatre berlinès, Iwan Bloch. El 1904 en va publicar una versió farcida d’errors, amb l’únic propòsit de remarcar “les perversions franceses”.
Un quart de segle més tard, el matrimoni de Noailles, mecenes per exemple del Buñuel d’El perro andaluz, va encarregar a Maurice Heine l’edició del manuscrit. Un treball impecable, publicat entre el 1931 i el 1935, en tres volums, venuts per subscripció per eludir la censura. El 1982 la filla del vescomte de Noailles va deixar l’estoig amb el manuscrit a Jean Grouet, un editor parisenc, que li va tornar buit: va vendre el rotllo a un col·leccionista de llibres rars, el suís Gérard Nordmann. Vuit anys després França en va ordenar la restitució als de Noailles. Però el 1998 un tribunal suís va decidir que Nordmann l’havia adquirit legalment. Cal esperar al 2014 perquè els seus hereus acceptin l’oferta del francès Gérard Lhéritier: set milions d’euros. Operació rendible: Lhéritier el revèn als inversors d’Aristophil, la seva empresa, per 12,5 milions. Un any després, enjudiciada per estafa piramidal, Aristophil és liquidada. El 2017 surt a subhasta part del seu fons de 140.000 manuscrits. Per evitar l’exportació del Sade, la ministra de cultura, Françoise Nyssen, el va classificar de tresor nacional.
El llibre narra com quatre homes de 45 a 60 anys hibernen en un castell de la Selva Negra. Són sogres i gendres –cadascun casat amb la filla de l’altre– i comparteixen la tancada amb les seves esposes. Han raptat 42 joves de tots dos sexes. Durant quatre mesos els sotmetran a “600 perversions”. Genial per a uns, insuportable per a la majoria –a La littérature et le mal, del 1957, Georges Bataille va qualificar de “penosa” la seva lectura–, el text encadena tortura, humiliacions, assassinats i, fins i tot, zoofília.