La Vanguardia (Català-1ª edició)
La covid venç Gresini
El bicampió i ‘team manager’ mor després de dos mesos de lluita contra el virus
Fausto Gresini, que el 23 de gener feia 60 anys a l’hospital, no veurà engegar les motos de les seves tres estructures del Mundial de MotoGP. El team manager italià, antic bicampió del món de 125cc (el 1985 i el 1987), va morir ahir a Bolonya després de dos mesos lluitant contra les complicacions de salut causades per la covid. Gresini estava ingressat a l’hospital Maggiore Carlo Alberto Pizzardi de Bolonya des del 30 de desembre, i en “estat crític” des de dijous per “insuficiència respiratòria greu”.
El seu equip, el Gresini Racing, va informar de la defunció del team manager ahir al matí. “La notícia que no hauríem volgut donar mai, i que desafortunadament estem obligats a compartir: després de dos mesos lluitant contra la covid, Fausto Gresini ha mort, pocs dies després de fer-ne 60”, indicava en un comunicat, on s’expressava el condol a la família de l’italià, la seva dona Nadia, i els seus quatre fills, Lorenzo, Luca, Alice i Agnese.
Immediatament es van succeir les mostres d’afecte a l’expilot i home de les motos, que va competir al Mundial durant 12 temporades (1983-1994), sempre en 125cc. “Estic content del que vaig fer com a pilot, podria haver fet més però va ser una bona experiència”, recordava en una entrevista el 2017 sobre el seu palmarès, en què van destacar els títols del 1985 i el 1987, dos subcampionats (1991 i 1992) i 21 victòries que el mantenen com el 5è de la classe petita.
Tot i això, Gresini va destacar també, i sobretot, com a cap d’equip, com a facilitador de les carreres professionals de joves pilots, primer com a coach de Loris
En 24 temporades, des que va fundar el Team Gresini, 60 pilots i 4 campions van passar pels seus equips
Capirossi i a partir del 1997 creant la seva estructura pròpia, el Gresini Racing, que va tenir primer Alex Barros en 500cc i el 1999 Capirossi en 250cc. Van ser els seus primers deixebles d’una interminable llista amb uns 60 pilots en 24 temporades, en què va ampliar la seva estructura amb equips en les tres categories. Per les seves mans hi van passar quatre campions del món, el malaguanyat Daijiro Kato (2001), Toni Elias (2010), Jorge Martín (2018) i Matteo Ferrari (en MotoE, 2019), i nombrosíssims grans pilots com Alzamora, Gibernau, Edwards, Melandri, De Angelis, Bautista,
Bradl o el desaparegut Marco Simoncelli (2011).
Actualment Gresini dirigia tres equips, l’Aprilia Racing Team Gresini amb Aleix Espargaró i Lorenzo Savadori; el Federal Oil Gresini Moto2 amb Nicolò Bulega i Fabio Di Giannantonio; i l’Indonesian Racing Team Gresini de Moto3 amb els catalans Jeremy Alcoba i Gabri Rodrigo (de passaport argentí). Els dos equips petits es presentaven la setmana passada.
L’homenatge de Jorge Martín va ser un dels més emotius de la família del pàdoc: “Quin dolor...! En Fausto em va donar l’oportunitat de tenir una moto competitiva i de demostrar coses quan ningú no em volia, em va ensenyar la seva passió per la moto i que humà que podia ser un propietari d’un equip. Gràcies, Fausto. Et duré sempre amb mi a la moto. Descansa en pau, amic meu”, piulava el pilot madrileny.
Per la seva part, Carmelo Ezpeleta, director executiu de Dorna, expressava la seva “profunda tristesa per la pèrdua d’en Fausto; era un molt bon amic i m’agradava molt. Vaig tenir la sort de poder parlar amb ell quan era a l’hospital”, va dir acomiadant-se de l’italià el patró de MotoGP.