‘Dani el roig’

Ni això és el Maig del 68 ni Pablo Hasél és Dani el roig, aquell jove revolucionari que es va convertir en el líder estudiantil francès que va posar el sistema contra les cordes.

Més aviat el raper recorda el cojo manteca, aquell marginat punk que es va fer famós trencant fanals amb les seves crosses infiltrat en una manifestació d’estudiants de batxiller el 1986.

Els saquejos dels últims dies de joves animats pels dirigents de Podem encapçalats per Pablo Echenique i Rafael Mayoral podrien fer-nos pensar que estem davant d’una revolta juvenil. La protesta d’una generació frustrada sense expectatives de futur i a la qual ha castigat durament la pandèmia.

És cert que és la generació de les dues crisis, la del crac del 2009 i la de la covid. Les dades són rotundes. L’atur juvenil a Espanya supera el 40%. Els menors de 30 anys han estat els que més poder adquisitiu han perdut, els que més han patit la precarietat laboral i als quals menys cas s’ha fet.

Tot això ha provocat un cansament social que, unit als confinaments, ha desembocat en frustració i de vegades ha desfermat la fúria. Els responsables autonòmics es comencen a preguntar si els actes de pillatge, les festes il·legals i les batusses que es produeixen diàriament són part d’un mateix fenomen. Hauríem de començar a desescalar? És una temptació per a algunes

Una cosa és la protesta social, com va ser el 15-M, i una altra de molt diferent el vandalisme dels seguidors de Hasél