Elogi a Pablo Casado

Escriure a favor de Pablo Casado és avui un exercici arriscat perquè el líder del PP està aconseguint que a les crítiques ferotges que rep de l’esquerra s’uneixin també les plomes dels mitjans de la dreta de tota la vida. Casado està experimentant el mateix xarop de bastó que va rebre Mariano Rajoy quan va provar de temperar el PP cap al centre, però ara la seva situació és encara més complexa perquè a la seva dreta té l’alternativa de Vox.

A molts els agradaria que el PP actual entrés en una guerra dialèctica amb la formació de Santiago Abascal per veure qui dels dos és més autèntic i genuí com a baluard dels valors de l’Espanya eterna, però Casado fa bé en fugir d’aquest debat. Després de la contundent intervenció en la moció de censura de Vox, ha enviat diversos missatges clars a favor de situar el PP en una posició més centrada. La seva campanya a Catalunya, malgrat els magres resultats, va en aquesta línia, i és bo que sigui coherent i la mantingui malgrat haver estat derrotat per Vox. La reconstrucció del partit a Catalunya serà llarga, però si sap esperar i manté el discurs del diàleg en lloc de la confrontació, pot tenir aspiracions de creixement tenint en compte que existeix un votant conservador orfe després de la desaparició completa de CiU.

Ve això a tomb perquè no és fàcil en les actuals circumstàncies tancar el pacte que s’està ultimant amb el Govern central per a la renovació de diversos òrgans, com el Poder Judicial, el Constitucional o el Defensor del Poble, després d’haver-ne assolit un sobre el consell de RTVE. El més fàcil seria continuar instal·lat en l’oposició pura i dura, com va fer segurament en la seva primera fase al front del PP, però el seny aconsella, en aquests temps de pandèmia i crisi econòmica, la recerca d’acords globals amb l’Executiu. I seria fantàstic que aquests pactes s’estenguessin a altres partits, però això ja seria demanar massa.

Casado serà criticat com ho va ser Inés Arrimadas quan va pactar amb el govern central, però a la llarga obtindrà el rèdit de la credibilitat. Sense aquesta voluntat de consens, ara que tant es critica el període de la transició, no sé gaire bé on estaria avui la societat espanyola.