Els Estats Units tanquen una època i reobren el país a la immigració legal

Reflota la crisi perquè centenars de menors travessen la frontera sense companyia

Les paraules importen. El que en l’administració Trump eren “estrangers il·legals”, en la de Biden són “no-ciutadans”.

A més de modificar el lèxic, Joe Biden ha pres la iniciativa per desmantellar bona part, i part essencial, de la doctrina trumpista. El president dels Estats Units ha reobert el país a la immigració legal, la que venia sense saltar-se fronteres, o murs, i de qualificació superior.

Biden va firmar una ordre en la qual torna a autoritzar la concessió de green cards (residència permanent) i anul·la la prohibició que va fixar el seu antecessor. Trump va adoptar aquesta determinació, la primavera passada, amb l’excusa de protegir els llocs de treball dels nord-americans durant el període de la pandèmia.

En realitat, molts van interpretar que Trump es va servir de la crisi sanitària per atacar el flux d’immigrants que passava per la finestreta oficial, al considerar que no atreia precisament noruecs, model blanc i occidental al qual va confessar que aspirava.

El temps ha demostrat, i ho ha subratllat The Wall Street Journal, gens sospitós de ser antiTrump, i no pas pocs experts, que aquesta prohibició va perjudicar diversos sectors econòmics.

S’ha evidenciat que els nordamericans no volen, o no tenen capacitat, per fer tasques que exerceixen “els altres”.

Al seu memoràndum, Biden afirma que aquest veto “no va respondre a l’interès dels Estats Units”. “Al contrari”, remarca. “Perjudica els Estats Units, fins i tot a l’impedir que certs membres de famílies de ciutadans i residents permanents s’uneixin a les seves famílies”, recalca.

“També danya indústries dels EUA que utilitzen el talent de tothom”, reitera. Insisteix que la revocació, en benefici dels sol·licitants de targetes verdes, “no va en detriment dels interessos nacionals”. En aquest cop de ploma, el president Biden va esmenar dues ordres més de Trump: la disposició que va convertir Nova York,

Seattle, Portland (Oregon) i Washington D.C. en ciutats anarquistes, i la que obligava que s’apliquessin cànons arquitectònics clàssics en la construcció d’edificis federals.

Tot aquests elements de ruptuAquesta ra amb una època no impedeixen que l’ombra del passat es projecti en el present. La possible amnistia als onze milions d’indocumentats al país, una de les propostes de Biden, sorgeix com un element de ruptura entre els bàndols polítics o dins dels mateixos demòcrates.

A tot això, s’hi suma que aquesta última setmana s’ha incrementat el nombre de menors sense acompanyants que arriben a través de Mèxic. Fins dimarts, prop d’un miler es trobava en custòdia de la guàrdia fronterera.

Tots es trobaven en espera de ser traslladats a refugis supervisats pel Departament de Salut i Serveis Humans.

La portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, va reconèixer que alguns d’aquests menors han estat en condicions de detenció per sobre de les 72 hores legals.

circumstància de col·lapse, en part atribuïda a les inclemències meteorològiques de fa uns dies, ha portat el que per a molts progressistes era inimaginable. L’Administració Biden ha reobert la instal·lació que Trump va crear per mantenir detinguts aquests adolescents a Carrizo Springs (Texas).

Existeix una diferència. Aquesta vegada els menors arriben sols. Durant el mandat Trump els separaven dels seus pares, en aplicació de la política de “tolerància zero”, i uns 500 continuen sense esbrinar on són els seus progenitors.

L’arquitecte d’aquesta política cruel, Stephen Miller, va acudir a la cadena Fox per criticar la reobertura de Biden i qualificar d’“inhumana” la decisió de no expulsar immediatament aquests nens.

L’Administració Biden fa servir unes instal·lacions que l’antecessor va utilitzar per tancar menors