La Vanguardia (Català-1ª edició)
El gran idil·li entre Boris i Dilyn
El gos de Downing Street ha causat enormes destrosses al mobiliari de la residència oficial
Quan un home d’una certa edat té una nòvia (o promesa) gairebé un quart de segle més jove, hi ha coses que no pot negar-li. Com per exemple, aguantar el seu gos.
Carrie Symonds (32 anys), la primera dama britànica (després de la reina) va convèncer Boris Johnson que adoptessin junts el Dilyn, un Jack Russell que havia estat abandonat, per aquelles coses que s’han de fer per la parella. I el líder conservador (56 anys) va dir que sí, només faltaria. Una decisió de la qual s’ha penedit molt més que del Brexit, o de qualsevol de les que ha pres en relació amb la pandèmia.
Tot va anar bé mentre la Carrie va continuar vivint al pis del sud de Londres, amb el gos. Però quan es va mudar al 10 de Downing Street després de la victòria del seu promès a les eleccions generals de desembre del 2019, el panorama va canviar radicalment. El Dilyn es va trobar, per començar, que li feia la competència el Larry, un gat amb residència des del 2011 i de quasi rang ministerial (és la figura, dins del Gabinet, encarregada de liquidar els nombrosos ratolins que campen per l’edifici).
El Dilyn, ja sigui pel trauma de l’abandonament o perquè els amos no l’han entrenat com cal, és un gos mal educat i bastant salvatge, per dir les coses clares, que no sap comportar-se ni a Downing Street ni a la residència de cap de setmana del primer ministre a Chequers (Buckinghamshire), plena d’antiguitats i objectes valuosos, regals molts d’ells dels líders estrangers que l’han visitat. Però l’animal no té respecte per res ni per ningú. De la mateixa manera que pixa en una catifa persa amb quatre-cents anys d’història, esgarrapa un moble del període Lluís XIV, deixa caure les baves sobre un tapís medieval o es desfoga sexualment en un tamboret muntat sobre la pota d’un elefant que va caçar a l’Àfrica Theodor Roosvelt.
A Johnson, preocupat pels diners i que es queixa que com a primer ministre guanya molt menys (93.500 euros a l’any) del que percebia tan sols com a columnista del Daily Telegraph (320.000 euros) i no li dona ni per finançar les seves dues exdones, no està per a malbarataments. I no li ha fet cap gràcia rebre, juntament amb els documents top secret del Foreign Office i l’MI6, una factura de 1.200 lliures pels danys causats pel Dilyn al mobiliari de les estances.
La gota que va fer vessar el vas de la paciència del premier va ser quan, al cap de poc de fer aquest desemborsament, es va trobar un bon matí de diumenge el Dilyn, a Chequers, amb un llibre a la boca (no està confirmat, però es diu que es tractava d’una primera edició del segon volum de La història dels pobles de parla anglesa, del seu venerat Winston Churchill). Johnson, que ja es veia pagant les desenes de milers d’euros que costa semblant joia, va fer un crit que es va sentir fins a la Torre de Londres: “Que algú li foti un tret d’una vegada al maleït gos”. Una cosa que ningú no va fer, perquè li ha valgut la ira de les organitzacions de defensa dels drets dels animals. La història d’odi entre Boris
i Dilyn havia passat desapercebuda entre el caos del Brexit i el del virus, fins que la política ha intervingut. Carrie Symonds, cada vegada més poderosa (el seu sobrenom és Ana Bolena), va tenir un paper decisiu en el cessament de Dominic Cummings, arquitecte del Brexit. I quan fa unes setmanes va aconseguir que el seu promès prescindís dels serveis d’una de les poques partidàries de Rasputin (com es coneix l’exassessor) que havien sobreviscut a la purga, la revenja no es va fer esperar, i va explicar tota la veritat sobre les entremaliadures del Dilyn. El Dilyngate estava servit.
I és que el Dilyn no només martiritza les antiguitats, sinó també les persones. Una vegada es va pixar, per a consternació general, en una reunió per tractar temes de política exterior, deixant una reguera per la sala de conferències de Chequers.
Una altra vegada, es va posar a ensumar, com fan els gossos mal educats, entre les cames de Cummings, que no és conegut pel sentit de l’humor. I té la mania d’aixecar la pota a les bosses de mà de senyores i maletins de cavallers, sense importar-li un rave que dins hi hagi els pressupostos de l’Estat, o el que sigui. Ahir Johnson va treure a passejar el seu amic pel parc de Saint James en un intent de reconciliació, i va declarar que “el gos es queda”. Però així com els gossos són fidels, aquesta no és la millor qualitat de Boris (que ho preguntin a les exdones, els fills que no reconeix, Theresa May i molts altres polítics tories). De manera que si jo estigués a la pell de Dilyn, no estaria del tot tranquil.
“Que algú li clavi un tret al maleït gos”, va cridar el premier després de veure el ca amb un llibre antic a la boca