La Vanguardia (Català-1ª edició)
El jutge Llarena planteja anar al TJUE per portar Puigdemont
L’instructor pretén que la justícia europea fixi els criteris de les euroordres
L’instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, pretén avançar-se a la decisió de la justícia belga sobre el lliurament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Quan sembla que el Parlament Europeu està disposat a aixecar la immunitat de l’expresident perquè sigui jutjat, el següent pas és que un tribunal de Bèlgica, país on viu, decideixi sobre el lliurament a Espanya per enfrontar-se al judici que té pendent al Suprem per un delicte de sedició en concurs amb un altre de malversació de cabals públics.
Tant el Suprem com la Fiscalia han deixat patent tant en escrits com en resolucions la crítica a l’actuació de les justícies belga o alemanya després de negar-se a lliurar els líders independentistes que van sortir d’Espanya. Recentment, un tribunal belga va rebutjar lliurar l’exconseller Lluís Puig al·legant que el Tribunal Suprem espanyol no és l’òrgan competent per jutjar-lo.
Davant el temor que passi el mateix amb Puigdemont, el jutge que instrueix la causa del procés s’ha avançat i creu que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de fixar els criteris de lliurament entre països.
El primer pas que ha fet és concedir tres dies de termini al fiscal, a les altres parts acusadores i als advocats dels processats que estan en situació de rebel·lia, és a dir, Puigdemont, Puig, Antoni Comín i Clara Ponsatí, perquè formulin al·legacions sobre la necessitat de dirigir-se al TJUE per plantejar una qüestió prejudicial sobre l’abast de les possibilitats de petició i de les raons de denegació d’una ordre de detenció i lliurament europea.
La finalitat és poder establir criteris estables que condueixin a la decisió de mantenir, retirar o emetre noves ordres europees de detenció contra tots o alguns dels processats en la causa del procés.
El magistrat demana també a les parts que informin sobre el contingut de la qüestió o qüestions que haurien de formular-se. En una providència, Llarena explica que l’autoritat judicial d’execució belga li va comunicar oficialment l’1 de febrer del 2021 la decisió, de caràcter ferm, de denegar el lliurament de l’exconseller Puig.
En aquest context, considera que la interpretació del dret de la Unió i de les normes establertes en la decisió marc relativa a l’ordre de detenció europea i als procediments de lliurament entre estats membres duta a terme per l’autoritat d’execució belga “discrepa de la que sosté aquest Tribunal Suprem”.
Llarena considera que la interpretació definitiva de la norma “no només afecta les decisions de lliurament que hagin de prendre en un futur i la seva eficàcia processal, sinó que condiciona la subsistència d’unes mesures que impacten directament i permanentment en el dret a la llibertat dels afectats, no només respecte a la seva llibertat de moviments a l’actual
El magistrat explica que les pautes de la justícia belga “discrepen” de les del Tribunal Suprem
país d’execució, sinó tots els altres estats de la Unió on avui opera la seva ordre de detenció i que puguin restringir la seva llibertat en un futur”.
El jutge recorda que en aquesta causa, a les peces de situació personal dels processats Puig, Puigdemont, Comín i Ponsatí, s’han emès les respectives ordres de detenció europees, subjectes a la normativa europea.
Precisament, ahir el Parlament Europeu va rectificar l’informe de la comissió d’Afers Jurídics sobre l’eurodiputada Ponsatí, per recollir un delicte pel qual no se l’acusa: el de malversació.