Un clavó, no una clau mestra

Sovint la política catalana recorda aquella frase que Winston Churchill li va dedicar al laborista William Graham a la Cambra dels Comuns: “El felicito. Ha parlat sense cap nota i gairebé cap sentit”. Basta veure les declaracions al voltant de les negociacions entre ERC, JxCat i la CUP a fi de formar govern per descobrir que hi ha un grau d’improvisació i de despropòsit en les respostes que es formulen. Sentir el portaveu republicà que declara davant els micròfons de la Ser que estan disposats a parlar de tot amb la CUP intranquil·litza més que no pas anima. De tot? Els republicans, que s’han presentat a les eleccions com una força pragmàtica i responsable, de sobte semblen estar preparats a escoltar qualsevol reclamació dels cupaires, que aspiren a dinamitar el sistema.

La CUP sap que té les claus d’un futur govern independentista, així que no els hi posarà fàcil a les altres dues formacions que pretenen continuar governant. Per primera vegada en la seva història, l’esquerra radical sap que se la necessita i està disposada

La CUP aspira a la presidència del Parlament i ERC no els hi nega

a aprofitar el seu moment. Han dit que no renuncien a asseure’s al Consell Executiu i fins i tot que opten a la presidència del Parlament, malgrat ser la cinquena força política de la Cambra. Els seus nou escons valen el seu pes en or, així que estan disposats a fer brillar els seus càrrecs, per més que diguin que l’important són els programes. Però pactar amb la CUP comporta riscos, ja que les forces que la conformen no tenen objeccions a saltar-se el marc autonòmic i constitucional. En els últims dies, hem vist els cupaires encoratjant les manifestacions als carrers, no condemnant la violència i atacant amb les seves declaracions els Mossos. Ja se sap que assaltar el cel no és fàcil, així que molts decideixen arrasar la terra que tenen a l’abast.

És possible que la CUP tingui un clavó, que no s’ha de confondre amb una clau mestra. Primer, perquè els republicans poden aconseguir altres majories o fins i tot governar en solitari amb suports parlamentaris. I segon, perquè la sensació és que ERC està utilitzant els cupaires per desgastar JxCat, encara que l’estratègia comporti riscos.

Les negociacions són en aquest moment en què res no és el que sembla. També va ser Churchill qui va recomanar: “Sovint en la vida un s’ha d’acontentar amb el que pot aconseguir!”. Llàstima que sir Winston no figuri entre les lectures dels animosos nois de la CUP.