Un esperat clima d’entesa

Han estat tantes i tan freqüents les baralles verbals escenificades al Congrés dels Diputats en els últims temps que el que es va esdevenir abans-d’ahir va resultar gairebé sorprenent. I què va passar? Doncs que els dos grans partits espanyols, el PSOE i el PP, van expressar uns desitjos de col·laboració que poden portar-nos a un pacte de legislatura, mitjançant el qual es desbloquegin assumptes en què la resolució s’ha retardat durant molt de temps. Entre els quals, la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), del Tribunal Constitucional, del de Comptes, del Defensor del Poble o del consell d’administració de RTVE. Així són les coses: de vegades es produeixen bones notícies en àmbits que, d’acord amb l’experiència recent, semblaven poc propicis per rebre’n.

No es pot dir que la sessió de dimecres fos tota de guant blanc. Ens va reportar una ració de crítiques i desqualificacions creuades entre el líder del PSOE i president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP i de l’oposició, Pablo Casado. Però també és veritat que, arribats a cert punt del debat, la bronca habitual va deixar pas a la trobada.

Per moments, va semblar fins i tot que la gran coalició que regeix Alemanya, gràcies a un Govern encapçalat per la CDU amb el suport de l’SPD, es perfilava en l’horitzó parlamentari espanyol. Casado va advocar per un “nou començament” i per “una agenda per a una nova majoria”. Sánchez va fer una “crida a la unitat” i va dir que la societat espanyola “estava exhausta” i reclamava “responsabilitat i generositat”.

Volem creure que aquesta vegada no són només paraules. Fa dies que equips dels dos partits negocien les reformes dels organismes estatals citats. En el cas del CGPJ ja sembla molt perfilat un acord perquè els dos partits grans tinguin nou vocals cada un, dos UP i un el PNB. En el cas de RTVE, el nou

El canvi d’actitud de Sánchez i Casado, disposats ara a col·laborar, és digne de l’aplaudiment més gran

consell està ja pactat. Els motius estratègics que porten populars i socialistes a aquest cop de timó són diversos. Ja han passat les eleccions catalanes del 14 de febrer, i els pròxims comicis al calendari són els andalusos, d’aquí un any llarg, la qual cosa rebaixa la brega política. Populars i socialistes saben que els mesos i potser els anys que han de venir seran complexos, i que la recuperació sanitària i econòmica deixarà poc marge per a les picabaralles estèrils. Flota en l’aire una fatiga ciutadana molt estesa, pels efectes de la pandèmia i, en una mesura que no és menor, per la manera com l’han abordat els partits majoritaris, més atents a les seves diferències que als anhels de progrés compartits pels seus respectius votants. Queda clar, a més, vistos els últims resultats electorals, que els ultradretans de Vox són els que han tret més profit de tanta tensió.

Siguin quins siguin els motius d’aquest canvi d’intenció i to polítics, no podem sinó donar-li la més sincera benvinguda. Aplaudim aquí sense reserves el canvi d’actitud de Pablo Casado, que fins ara sembla haver cregut a ulls clucs en les virtuts de la societat líquida i ha fet excessives batzegades ideològiques. D’aquí ve la por principal que tenim ara: que de la mateixa manera que assumeix un to moderat, conciliador i col·laboratiu, doni aviat un nou cop de volant. Aplaudim igualment sense reserves l’actitud de Pedro Sánchez, que ja havia verbalitzat prèviament la seva voluntat de concòrdia, però que potser ara haurà d’apaivagar UP, arran de la mà estesa al PP.

No es pot dir que els dos grans partits s’hagin afanyat a millorar la seva relació i, així, desbloquejar importants temes d’Estat. El mandat del CGPJ fa vint-i-sis mesos que està caducat. Però tot va bé si acaba bé. Aquest bany de realitat dels esmentats partits ha de beneficiar el conjunt del país i, de passada, els congraciarà amb uns electorats que se senten esgotats després dels seus reiterats desacords.