La covid passa factura al port de Barcelona

Segons dades del Ministeri de Transport, el tràfic de l’Autoritat Portuària de València supera en més de 21 milions de tones el del port de Barcelona, el seu històric competidor en l’arc mediterrani espanyol. La infraestructura valenciana va moure, el 2020, 80,6 milions de tones, i el port barceloní va tenir un descens de tràfic del 12% respecte del 2019.

Ahir es van conèixer els resultats del port de Barcelona. Els ingressos van caure el 2020 als nivells del 2004, amb unes vendes de 139 milions d’euros davant els 172 del 2019, i una caiguda del tràfic del 12%. La distància que ja hi havia entre els ports barceloní i valencià s’ha ampliat a favor del segon. El 2006 les dues instal·lacions estaven gairebé al mateix nivell, però, des d’aleshores, el sorpasso valencià ha estat constant, arribant a moure el 2020 el 60% de les mercaderies d’entrada i de sortida d’Espanya.

És cert, com va recordar ahir Mercè Conesa, presidenta del port de Barcelona, que el de València es beneficia de l’anomenat efecte capitalitat, perquè de facto s’ha convertit en el port de Madrid. Al contrari, l’activitat en la infraestructura barcelonina s’ha vist frenada per la pandèmia –amb el col·lapse del sector dels creuers i de l’exportació de vehicles–, la fuga d’empreses i els efectes del procés. El port, una de les joies de la corona de l’economia catalana, va moure l’any passat 2,1 milions de contenidors, per 3,3 milions del port de València. Abans del coronavirus

El descens en ingressos i en tràfic de contenidors augmenta la distància amb el port de València

la tendència del port barceloní ja era de contracció, mentre que València i Algesires han mantingut o han superat els fluxos del 2019.

El port de Barcelona ha descartat construir una tercera terminal de contenidors per entendre que el mercat no garanteix una demanda suficient que justifiqui la inversió. Això repercuteix al port de València, directe competidor en tràfic de vehicles i moviment d’importacions i exportacions, que projecta des de fa temps una ambiciosa ampliació, amb una inversió de mil milions d’euros, malgrat l’oposició de la Generalitat Valenciana i de l’alcaldia de la ciutat per l’impacte mediambiental.

Mercè Conesa ha estat molt cauta sobre les previsions per a aquest any, confiant en la millora del negoci i que, amb nous protocols, es pugui reprendre l’activitat creuerista. El port no ha escapat als efectes de la covid, però fa anys que perd posicions respecte de València. Cal esperar que, al llarg del 2021, pugui recuperar el tràfic de vehicles i el nombre de passatgers de ferris i creuers, i que s’incrementi el comportament positiu de les exportacions. Preveu invertir 50 milions d’euros en nous accessos ferroviaris i ampliar el moll adossat i l’accés a les terminals de creuers. Confiem que la recuperació que hi ha hagut en les xifres de gener i febrer es consolidi i el port reprengui una posició líder en el llevant espanyol i es mantingui com un puntal de l’economia catalana.