Legitimació dels mandats

L’agressivitat de la pandèmia segueix el seu curs en espera que una vacuna universal i gratuïta neutralitzi el virus que ha destruït més de dos milions de vides i manté la por al cos a la humanitat sencera. No tenen sentit les competicions nacionals sobre el percentatge d’injeccions aplicades, les pugnes entre les marques de les indústries farmacèutiques o la creació d’espais lliures d’infecció.

O busquem la immunitat per a tothom i a tot arreu o viurem amb el temor indefinit que restringirà la mobilitat, estancarà l’activitat econòmica, crearà més atur i tancarà les fronteres que en molts casos només hi havia simbòlicament. Quedarem cada cop més tancats en fronteres reals o imaginàries.

La situació és prou greu per deixarla en mans de la rivalitat política nacional i internacional. Els criteris sanitaris han de ser prioritaris per als governs que prenen les decisions. El filòsof Tzvetan Todorov, que va morir ara fa dos anys, parlava del gran contrast entre els desacords i baralles dels polítics i la fàcil entesa dels ciutadans encara que no pensin el mateix. Els desacords

La renovació de càrrecs caducats és una urgència democràtica que no es pot ajornar

i la confrontació són inevitables en política. Però arriba un punt en què cal prendre decisions superant els bloquejos que impedeixen de governar per al conjunt de la societat.

Les eleccions catalanes del 14 de febrer han enviat molts senyals en diverses direccions. L’inici del desbloqueig de nomenaments en òrgans del Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Defensor del Poble, ràdio i televisió públiques assenyala que la realitat és més poderosa que les idees fixes i inalterables. La confrontació permanent no és compartida per l’electorat que ha enviat el partit de Pablo Casado a la vora de perdre la representació parlamentària a Catalunya.

Perquè un país funcioni respectant la llibertat de tothom és imprescindible que les institucions estiguin legítimament constituïdes. Els acords que s’assoleixin aquests dies seran imperfectes i criticables. Tan rebutjables com mantenir en funcions càrrecs el mandat dels quals ha prescrit o està instal·lat en la interinitat indefinida.

La política és l’art de l’entesa, d’arribar a acords construint ponts i no barricades. Si en la formació del govern a Catalunya no s’amaga la destral frontista, serà difícil que en surti un equip fort i cohesionat per resoldre els temes més urgents per a votants de tots els colors. La renovació a Catalunya dels òrgans rectors de la televisió i la ràdio públiques, el Defensor del Poble i altres organismes amb mandats caducats és una urgència democràtica que no es pot ajornar més.