La Vanguardia (Català-1ª edició)
Crítica unànime de la cúpula dels jutges a la llei del ‘només sí és sí’
Aprovat per unanimitat un informe que critica el consentiment sexual
Els vint vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), tant progressistes com conservadors, es van posar d’acord ahir per votar per unanimitat l’informe sobre la llei estrella de la ministra d’Igualtat, Irene Montero. En el que hauria pogut ser un dels últims plens d’aquest Consell presidit per Carlos Lesmes, tots els membres van donar per vàlid tirar endavant el text que posa en dubte el concepte de consentiment sexual que fixa l’avantprojecte de llei orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, coneguda com la llei del només sí és sí.
L’informe va ser elaborat per tres vocals –Roser Bach, Juan Manuel
Fernández i Pilar Sepúlveda– , i posteriorment va ser sotmès al ple. Una vegada aprovat es remet al Ministeri, tot i que no és preceptiu sinó merament consultiu.
El text adverteix que, en matèria de delictes contra la llibertat sexual, el Codi Penal vigent ja aplica la idea de consentiment, malgrat que no inclogui una definició del concepte. Considera que la inclusió del consentiment exprés a la llei de Llibertat Sexual pot suposar una
“inversió de la càrrega de la prova”. És a dir, que no es respecti la presumpció d’innocència de l’acusat.
Per això, una vegada ja està recollit al Codi Penal, el document exposa que incloure aquest consentiment exprés a la llei és “innecessari”. El que proposa Igualtat a l’avantprojecte és que “s’entendrà que no hi ha consentiment quan la víctima no hagi manifestat lliurement per actes exteriors, concloents i inequívocs conforme a les circumstàncies concurrents a la seva voluntat expressa de participar en l’acte”.
Pel que fa al consentiment, el text afegeix que la incorporació d’una definició sobre aquest concepte no aconseguirà evitar la victimització secundària, ja que farà girar els interrogatoris cap a la ma
ADVERTÈNCIA El CGPJ explica que és “innecessari” recollir el consentiment exprés a la llei
nera com la víctima sol prestar consentiment sexual per determinar l’abast de les “circumstàncies concurrents”.
També afirma que la definició conté elements contradictoris perquè a la primera part admet clarament que la manifestació de la voluntat pugui ser expressa o tàcita i exigir en l’incís final que sigui expressa. Per eliminar aquesta contradicció proposa que el precepte es refereixi a la voluntat a seques –com ja fa el Codi Penal–, que es podrà manifestar de manera expressa o tàcita.
El Consell també adverteix Igualtat dels problemes que pot comportar l’absorció del delicte d’abusos sexuals en el d’agressió sexual. A parer seu pot tenir un efecte de desprotecció de les víctimes, ja que per a l’autor del delicte no tindrà més conseqüències fer servir un modus operandi més lesiu que un altre d’intensitat més baixa. La llei del govern unifica els dos criteris i entén que es consideri abús una violació quan no s’aconsegueix provar l’existència de violència o intimidació. Un exemple d’això és la sentència de La Manada de Manresa, en què la víctima estava inconscient.
“Per evitar-ho caldria preveure una modalitat agreujada d’agressió sexual quan es presenti una forma especialment lesiva (clarament, amb violència, amb amenaces), imposant la pena en la seva meitat superior”. Però també s’incorre en el risc de castigar amb gran severitat conductes que presenten un grau de lesivitat més baix.
Un altre dels punts que alerta l’informe sobre la norma de Montero és l’especialització tant d’òrgans judicials com dels seus titulars en matèria de violències sexuals. El text no la considera justificada i entén que les raons que sustenten l’especialització jurisdiccional es dissipen en una matèria com aquesta, que atesa la seva transversalitat es projecta sobre diferents àmbits normatius i esferes d’actuació jurisdiccional diferents.
D’altra banda, l’informe qüestiona que el text remès pel Govern central tingui el caràcter de llei orgànica “parcial”, i atribueix rang orgànic al seu títol preliminar i a set disposicions finals, per les quals es modifiquen certs preceptes de diferents lleis afectades pel caràcter integral i transversal de la llei projectada.
Pel que fa al títol preliminar, assenyala que ni la regulació de l’objecte i finalitat de la llei ni el seu àmbit d’aplicació no constitueixen per se matèria competència de llei orgànica, i tampoc no són propis del seu àmbit competencial els principis rectors que animen i inspiren la regulació projectada.