La Vanguardia (Català-1ª edició)
Europa exigeix la protecció real del delta del Llobregat
Les contrapartides ambientals a les grans obres no s’han completat, diu l’expedient d’infracció obert a Espanya
La desprotecció ambiental del delta del Llobregat és un fet per a la Comissió Europea (CE). Per aquesta raó ha enviat una carta en què insta Espanya a solucionar les mancances detectades. La queixa presentada per Depana ha donat lloc a l’obertura d’un procediment d’infracció, davant la constatació que s’han incomplert les directives d’hàbitats i ocells, encarregades de protegir els espais naturals de delta.
L’expedient interpel·la la Generalitat, que té les competències en urbanisme i espais protegits, i l’Estat, que va dur a terme les grans obres al delta (desviament del tram final del Llobregat per ampliar el port el 1998 i construcció de la tercera pista de l’aeroport el 2002). La carta afirma que les mesures de compensació ambiental acordades com a contrapartida, i recollides en les declaracions d’impacte ambiental, no s’han portat a terme íntegrament.
La CE demana que es “prenguin mesures addicionals per protegir” l’espai catalogat com a Xarxa Natura 2000 al delta. Així mateix, adverteix que estarà alerta davant “qualsevol nou deteriorament” del delta del Llobregat com a conseqüència de l’execució de grans projectes d’infraestructures, com ara les ampliacions de l’aeroport internacional i del port de Barcelona”.
El delta acull una biodiversitat excepcional i exerceix un paper crucial en les rutes migratòries de moltes espècies d’ocells europeus,
“de manera que contribueix a preservar la coherència global de la Xarxa Natura 2000”, la llista d’enclavaments amb segell de la UE, recorda la CE.
Com a contrapartida a la desviació del tram final del Llobregat s’havia de crear una zona d’especial protecció per a les aus (zepa) a les riberes del nou curs, “un fet que no es va fer mai”, assenyala Lluís Toldrà, advocat de Depana. També era obligat l’elaboració d’un pla especial de protecció de les reserves naturals de la Ricarda - ca l’Arana i a el Remolar - Filipines, “cosa que tampoc no va passar”. La UE també delata la construcció, el 2008 (per part d’Aena), d’uns aparcaments a can Sabadell (Viladecans), en una zona reservada com a corredor biològic entre el Remolar - Filipines i Reguerons, sense avaluació ambiental i sense que s’hagi renaturalitzat la zona. “El delta viu immers en un procés de degradació a què no es posa o no es vol posar fre”, resumeix José García, vicepresident de Depana.
Un estudi d’aquesta entitat posa xifres al declivi de 30 espècies d’ocells protegits, víctimes del setge de les infraestructures i la pèrdua d’hàbitats. S’han perdut més d’un 80% de les poblacions d’ànecs (en passen de 5.000 a prop de 1.000) i ha desaparegut com a reproductor l’arpella, el rapaç hivernant més singular. El cens del corriol camanegre ha passat de 105 parelles als anys noranta a menys de 10. El martinet blanc ha deixat de veure’s a les reserves...
Des que es va presentar la queixa, el 2013, la CE ha estat dialogant amb l’Administració central i la Generalitat sobre el deteriorament
Damià Calvet promet ampliar els espais naturals i tramitar un pla de protecció de les reserves
del delta i la manera de compensar els danys causats per aquestes grans infraestructures. Tot i això, “no s’han complert prou els compromisos assumits per les autoritats en matèria d’atenuació i compensació”, diu la carta.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va insistir ahir que “l’origen del procediment d’infracció són dues grans infraestructures de l’Estat”, a qui va demanar que també assumeixi que “amb les mesures correctores previstes no n’hi ha hagut prou per evitar el deteriorament, la contaminació i l’alteració dels hàbitats i la disminució de les espècies protegides”.
Pel que fa a les competències de la Generalitat, va dir que s’ampliaran la zona d’especial protecció per a les aus (zepa) i les reserves naturals. També tramitarà el pla especial de protecció dels espais naturals del delta. Tanmateix, va avançar que aquest pla no resoldrà “si hi ha d’haver o no un aparcament en un espai de la Xarxa Natura” de can Sabadell, en terrenys d’Aena, de manera que va tornar la pilota a la teulada de l’Administració central.