La recollida de burilles costa entre 12 i 21 euros cada any al ciutadà

El cost de la recollida de les burilles i la seva gestió és assumit íntegrament per les administracions públiques, malgrat que, en sentit estricte, la responsabilitat d’aquest rebuig és del productor i del fumador. S’estima que els municipis catalans afronten cada any costos de neteja viària de les burilles que oscil·len entre 12 i 21 euros per habitant a l’any, si bé els costos més elevats es donen als municipis costaners. A aquests costos hi cal afegir, entre d’altres, els derivats de la neteja del clavegueram i de les plantes de tractament d’aigua, on també s’acumulen. Ho indica un informe de la fundació Rezero dedicada a la prevenció dels residus.

Les burilles generen més de 2.700 tones de residus anuals a Catalunya i s’estima que globalment un 70% dels cigarrets que es fumen acaben a terra o en espais naturals. Les burilles representen un 30-40% de les escombraries que acaba dispersa en municipis.

Recollir les burilles de la via pública i de les platges és una tasca difícil i laboriosa, ja que els serveis de neteja viària no tenen mètodes adequats per fer-ho.

Davant el cúmul de problemes, la fundació Rezero troba imprescindible estendre la responsabilitat als fabricants de cigarrets, en la línia que preconitza la directiva de l’any 2019 relativa a la reducció de l’impacte dels plàstics d’un sol ús. D’aquesta manera, el fabricant es faria responsable de la gestió i els costos dels residus dels productes que posa al mercat.

Una vegada les burilles acaben al medi ambient poden ocasionar greus impactes ambientals a causa de l’ús de plàstic (acetat de cel·lulosa) no biodegradable als filtres, que poden acabar generant microplàstics. Un altre problema són les grans quantitats de compostos tòxics resultants de la combustió del tabac que s’acumulen als filtres i que, amb el pas del temps, s’acaben transferint al terra o a l’aigua.

Davant el fracàs de les altres solucions (campanyes de conscienciació, distribució de cendrers portàtils o instal·lació de receptacles per dipositar les burilles...), Rezero proposa d’implantar un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR). “Aquest pot ser un instrument clau per ampliar la responsabilitat del productor i assegurar que els productors assumeixin els costos de la recollida (infraestructures i logística) i de tractament de les burilles, a més de la neteja de l’entorn”, indica. “Així se’n reduiria dràsticament l’abandonament i s’aconseguiria la recollida selectiva de les burilles per al seu tractament i valorització material”, afegeix la fundació.