La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No acostumo a acceptar papers, em costa temps recuperar-me’n”
Jared Leto, actor, estrena ‘Pequeños detalles’
Tal com ell mateix explica en aquesta entrevista, Jared Leto acostuma a triar projectes amb comptagotes, i quan actua no sol passar desapercebut. Per això no sorprèn que diumenge el guanyador de l’Oscar per Dallas Buyers Club opti amb la seva segona candidatura al Globus d’Or (també el va guanyar el 2014) pel peculiar personatge d’un presumpte assassí en sèrie que interpreta a Pequeños detalles, un thriller policíac que avui arriba a la cartellera. És la primera gran producció d’aquest any, i s’enfronta d’igual a igual amb dos guanyadors més del premi més important de Hollywood, Rami Malek i Denzel Washington. Aquest 2021 serà inusual per a ell perquè, malgrat que no el veiem en una pantalla des de fa tres anys, al març estrenarà La liga de la justicia de Zack Snyder per tornar a interpretar en Joker, mentre que la ja acabada Morbius, del suec fill de xilens Daniel Espinosa, no s’estrenarà fins a l’any que ve.
Quina va ser la clau per donar vida a un personatge que ens ha de ferdubtarsobresiésculpableono? Crear Albert Sparma va ser molt complicat, perquè em vaig haver de fixar en cada detall, des del clatell fins als dits dels peus. He d’admetre que al principi vaig rebutjar el paper perquè no volia interpretar ni el sospitós ni el malvat, però quan vaig parlar amb John Lee Hancock em va explicar que tenia la mateixa idea que jo: crear una cosa que fos única, molt física i emotiva, i això va ser exactament el que vam fer. A la pel·lícula els meus ulls tenen un color diferent, porto una pròtesi al nas i a les dents, el meu pes és diferent, i també la meva manera de caminar. La seva manera de parlar, el seu sentit de l’humor, com envaeix l’espai personal dels altres, és tot molt detallat. Va ser desafiador, però alhora fascinant, posar-me a la pell d’Albert Sparma. Ens vam haver de fer moltes preguntes: com és que ell sap el que sap si no ha estat el culpable? I, si ho és, com ha aconseguit quedar impune? Per poder trobar totes les respostes, vam haver d’escriure un segon guió com a complement del que ja teníem.
Fa la sensació que el seu aspecte era fins i tot més important que els seus diàlegs...
És que va ser així. Per a aquesta pel·lícula vaig llegir infinites transcripcions d’interrogatoris de l’FBI, vaig estudiar criminologia, vaig parlar amb experts de tot el món i després vaig començar a construir el físic del personatge. La seva manera de parar-se i de moure’s va ser la meva porta d’entrada per convertir-me en ell. Vaig treballar molt per allunyar-me de qui soc jo i per acostar-me a un ésser humà completament diferent.
Fins al punt d’haver d’anar a un recés espiritual després del rodatge?
M’interessen aquest tipus de papers, que són grans desafiaments, experiències immersives que em xuclen tota l’energia... I quan acabo la manera de recuperar-me és amb una cura de silenci, amb molta simplicitat i tranquil·litat. Quan faig pel·lícules, escric música o recorro el món amb Thirty Seconds to Mars, em lliuro de ple a la creativitat, però després necessito la simplicitat per recarregar les piles. És una estratègia que recomano molt.
Però hi va haver una sorpresa... Sí, me’n vaig anar al recés de silenci, que va durar uns dotze dies, quan als Estats Units hi havia 150 casos de covid. Quan en vaig sortir havia començat el confinament. Va ser una commoció tornar a un món diferent del que havia deixat, perquè al lloc on era no hi havia notícies, ningú no parlava i no teníem comunicació amb el món exterior. Però quan vaig tornar vaig sentir que estava molt ben preparat per aprofitar el temps lliure que no esperava tenir.
Què el porta a acceptar un paper?
No acostumo a dir que sí. En general la meva resposta és no. Tinc una vida més enllà, la meva carrera musical. I quan accepto una pel·lícula sol ser un gran compromís que requereix moltíssima feina, com va passar amb Albert Sparma. I quan acabo em costa un temps recuperar-me, sincerament.
El fet de saber que treballaria amb dos guanyadors més de l’Oscar el va ajudar a decidir-se en aquest cas?
I tant. Treballar amb grans actors és un luxe. Fa que la teva vida sigui més interessant i t’ajuda a fer més bona feina. En Denzel i en Rami em van fer un gran regal, perquè em van donar suport en la meva manera d’encarar el personatge.
Després d’haver-hi treballat, per què li sembla que Denzel Washington està considerat un dels millors de Hollywood? Òbviament pel seu talent, la seva capacitat, la seva consistència. Crec que no ha treballat mai malament en una pel·lícula, ni tan sols quan el projecte no és bo. Ell sempre brilla. Té una presència física molt poderosa quan actua i té una gran veu. És un plaer veure el seu rang emocional, la seva capacitat per veure i sentir a través dels ulls del seu personatge. A més a més, és un exemple de com es pot tenir una carrera meravellosa. I, quan treballa, ho fa amb ganes i posa molta part d’ell mateix en els personatges que interpreta.
Com va ser la seva experiència personal amb ell?
El primer dia vaig fer una petita improvisació amb en Denzel. Li vaig tirar una pilota i ell me la va tornar d’una manera tan impressionant que em vaig quedar parat. A partir d’aquell moment vaig saber que ens ho passaríem molt bé, i va ser així.
Com ho fa per repartir el seu temps entre la música i el cinema? Quan acabo una pel·lícula solc sortir de gira, i quan s’acaba de vegades tinc temps per fer una altra pel·lícula. Fa força temps que ho faig així. Quan surto de gira visitem molts països, i això per a mi és molt important, i m’ha canviat la vida. Com a actor, viatges molt menys. Com a músic sempre ets a tot arreu, i pots interactuar més amb la gent. Sols tenir dies lliures que et permeten sentir que vius i que no només estàs de pas...
PREPARACIÓ DEL PERSONATGE “Vaig llegir interrogatoris de l’FBI, vaig parlar amb experts i vaig estudiar criminologia”
RECÉS DESPRÉS DEL RODATGE “Aquest tipus de papers em xuclen tota l’energia, i quan acabo faig una cura de silenci”
LA RELACIÓ AMB WASHINGTON “En Denzel sempre brilla; té una presència física molt poderosa quan actua”
En aquests durs temps de pandèmia a França, on fa gairebé quatre mesos que els museus són tancats, espais com l’estació Saint-Lazare, la segona amb més trànsit de la capital (500.000 viatgers al dia), conviden a descobrir els seus tresors ocults, sens dubte més modestos que els del Louvre o el museu d’Orsay però també dignes d’atenció. És un plaer gratuït i accessible sense horaris. / Eusebio Val
DESCOBRIU-NE ELS ELEMENTS ARTÍSTICS A
www.lavanguardia.com/cultura