ARTURO RIPSTEIN I EL SEXE ALS 80 “El desig canvia, però no mor mai”

A la pel·lícula que el mexicà Arturo Ripstein estrena avui a Espanya, El diablo entre las piernas, hi ha sexe, gelosia i vexacions. Passió a dojo i amor, tot i que també hi ha crueltat. Els personatges s’acosten als 80 anys, van tota l’estona amb bata i roba interior i no es desvien del tema ni de paraula ni d’obra. “El desig sexual no s’acaba, es modifica; canvien les forces i la manera d’encarrilar-les”, diu el director. Els protagonistes de la seva crua pel·lícula en blanc i negre estan “en disposició genital”, afegeix. I l’atracció –mútua o per als altres– “no es domestica”. Als seus cossos hi ha la “possibilitat de l’estrèpit”.

El diablo entre las piernas desafia amb radicalitat el tabú del sexe en la vellesa. Ripstein esmenta un altre film dur sobre passió al final de la vida, Amor, de Michael Haneke. I ho fa per deixar clar que, davant d’aquest relat “tou i dolç en què prevalen els records però ja no hi ha passió”, la història de la Beatriz i el seu marit a la seva pel·lícula (Sylvia Pasquel i Alejandro Suárez) és “contrària a la tendresa”.

La cinta, d’estètica expressionista, està construïda a base de llargs plans seqüència que sempre acaben reunint els personatges principals, des d’una perspectiva externa amb dos narradors: la càmera, com a testimoni mut, i la jove assistent, que acaba prenent partit “perquè s’enamora de l’amor” com l’entén el senyor de la casa. És a dir, sense complexos, per dirho suau. / Fernando García