La Vanguardia (Català-1ª edició)
Qui va ser el veritable Jon Neu i què va aconseguir?
El Jon Neu en què molts deuen pensar va néixer fa deu anys a HBO, dins de la sèrie Joc de trons: és Jon Snow. Però el veritable Jon Neu, John Snow, va néixer fa més de dos segles a York. I la humanitat li deu molt.
Metge molt dotat per a l’observació i el raonament, Snow va destacar en l’anestesiologia, i la reina Victòria li va confiar els parts dels seus fills Leopold i Beatriu. Però el que va revolucionar va ser l’epidemiologia. Els seus nous mètodes per a detecció de focus epidèmics en la crisi de còlera que Londres va viure al XIX van salvar incomptables vides. Mitjançant la cartografia, el treball de camp i la recollida de dades, Snow va localitzar en una font l’origen principal del còlera. I va demostrar que la malaltia provenia de la contaminació per aigües fecals i no pas dels miasmes i contagis, tal com pensaven els seus col·legues.
El pare de l’epidemiologia moderna no va viure prou per veure reconegudes els seus descobriments. Però avui la comunitat científica el té per un heroi. L’informe que milers de científics van publicar al mes d’octubre sobre la covid ho testifica: es diu Memorandum John Snow ./ Fernando García
I DEMÀ... Quina escriptora va enganyar l’Armada britànica transvestint-se i fent-se passar per un príncep abissini?
però continua alçant la veu en la lluita per la supervivència dels ianomamis, amenaçats per la desforestació, el canvi climàtic o les incursions incontrolades al seu territori de miners il·legals d’or, que el president Bolsonaro vol legalitzar, i que des dels anys vuitanta han portat la malària, la tuberculosi i malalties de transmissió sexual. Ara la covid també hi està fent estralls.
Claudia Andujar, com es titula la retrospectiva organitzada per l’Instituto Moreira Salles del Brasil i que arriba a Barcelona procedent de París (Fondation Cartier) i la Triennal de Milà, abans de viatjar al Barbican de Londres, no és una mostra documental convencional. Andujar tampoc no és el que s’entén comunament per una fotoperiodista. Nascuda a Suïssa el 1931, es va criar a Transilvània. Els seus pares es van separar quan tenia 9 anys. El 1944, quan l’exèrcit alemany s’acostava a la ciutat, la seva mare la va portar a Suïssa. El seu pare, la seva família jueva i tots els seus amics van morir als camps de concentració. “És una dada important”, assenyala el conservador en cap de fotografia de la Fundació Mapfre, Carlos Gollonet, “perquè d’alguna manera explica la seva connexió amb els ianomamis i el seu afany que sobrevisquin”. Andujar va haver de vèncer la barrera de l’idioma, però sobretot “la por que la càmera els capturés l’ànima”.
A les sales del KBr, després d’un pròleg en què es mostren treballs anteriors (la vida gai a Sâo Paulo, la història d’una aspirant a model que haurà de tornar al seu poble...), les potents imatges dels ianomamis pengen del sostre, com suspeses en l’aire, i mostren els seus ritus d’iniciació, les seves cerimònies xamàniques o fúnebres –per a les quals sovint utilitza filtres de colors–, però a mesura que avancem ens fa topar de cara amb els efectes de la destrucció.
La nova aposta del KBr, amb unes exposicions inaugurals que van atreure 40.000 visitants en plena pandèmia, inclou una segona mostra, La mirada captiva, sobre la col·lecció del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de Girona.