La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Laporta pot solucionar coses amb tres trucades”
Elena Fort, exdirectiva i membre de la candidatura ‘Estimem el Barça’
e totes les persones que figuren a les candidatures de les eleccions del 7 de març, l’exdirectiva (20082010) i exdiputada al Parlament (2019-2020) Maria Elena Fort (1970) és la que té el número més baix de soci.
L’única dona a la candidatura. No em sento sola i m’agradaria que en fóssim més. Però sempre he dit que em preocupa més el dia a dia de les sòcies i el percentatge de nombre de sòcies que el fet que a la junta directiva hi hagi dos, tres, quatre o deu dones. Només hi ha un 26% de sòcies i cal començar a ampliar la base. No em sembla que hagi de ser una cursa de quantes dones hi ha en cada candidatura, sinó de normalitzar el paper de la dona al Barça.
Per què costa tant de trobar dones que s’hi impliquin?
Es va fer una bona feina en la nostra època quan Anna Xicoy era la directora general i hi va haver diverses directives. Les juntes de Rosell i Bartomeu van seguir el camí.
Falta gaire per a una dona presidenta?
M’encantaria que fos aviat. Estic segura que en tindrem una tard o d’hora. Cal crear les bases perquè una dona es cregui capacitada per dirigir el club.
Amb una dona al capdavant s’hauria arribat a aquest punt tan delicat en l’economia?
És complicat. La dona té una visió de l’empresa diferent perquè utilitza
Duna empatia que no tenen els homes. M’agradaria pensar que una dona no hauria arribat a aquest punt. Però també hi ha dones que no són bones gestores. Encarregada de l’Espai Barça? El 2007 vaig ser vocal de patrimoni de la junta primer amb Joan Franquesa i després sola, i ja vaig intervenir en el projecte. Com que soc advocada especialista en urbanisme, l’he anat seguint durant aquest temps perquè m’he preocupat. Ara coordino l’equip de treball de la candidatura.
Laporta diu que vostè és la presidenta de facto. Es veu de vicepresidenta?
Fa molts anys que ens coneixem i valora molt la meva opinió i la meva persona. Per això fa el comentari. Som molt propers. L’important per a mi és treballar per al Barça.
25 de maig del 2017?
És la data de la sentència de l’apel·lació de l’acció de responsabilitat que ens va donar la raó. A més de ser l’aniversari del meu fill petit. Va ser una sensació personal de les més grates que he tingut a la vida. Van ser sis anys molt durs. Però quan se’m va presentar l’opció d’un pacte, no el vaig voler acceptar. Perquè sabia que jo no vaig fer res i no m’havia de sotmetre a pactar res. Me la vaig jugar perquè confiava que la veritat es fes efectiva.
Li reclamaven 2,9 milions i vostè no va voler pactar.
Més interessos! Jo m’ho vaig passar molt malament, com tots. Vaig aguantar vídua amb dos nens menors per dignitat. La victòria va ser molt íntima. Amb el meu pare, amb els nens, amb els avis. Ho vaig celebrar amb mi mateixa.
Després de tanta angoixa personal, per què vol tornar?
El pare em va fer sòcia abans d’anar al registre a inscriure’m. Avui tinc el número 8.297. Els avis eren socis, els besavis van ser socis i un familiar seu va ser jugador als anys vint. No m’entenc sense ser del Barça. Si tinc l’opció de participar en el club, ho faré amb els ulls tancats.
Els acusen de nostàlgics.
El primer és que la nostàlgia és sobre coses bones. La nostàlgia no és mai dolenta. Laporta va fer coses bones per al club i en vol tornar a fer. No ho veig negatiu. El Barça necessita una persona que conegui l’entorn del club i del futbol i que el 8 de març faci tres trucades i comenci a solucionar coses. Això només ho pot fer Joan Laporta.
Va ser diputada al Parlament a la legislatura anterior. En què s’assembla el Barça a la política? En tots dos llocs pots veure els jocs d’interessos, negociar i pensar no només en tu sinó en qui tens davant. Al Barça i en política has de pensar no només en el teu electorat, sinó en el bé comú.
La sisena Copa d’Europa de futbol del club serà de l’equip masculí o del femení?
Que ningú s’enfadi, però m’agradaria que Messi tingués una última Champions, la cinquena. Se la mereix. Però crec que la de Barça femení és molt a prop. És qüestió de continuar invertint-hi i apostant-hi. Ens queda un pas petit, un any o dos.
“M’agradaria pensar que amb una dona no s’hauria arribat a aquesta situació econòmica”
“Em reclamaven 2,9 milions; vaig aguantar vídua amb dos nens; per dignitat no vaig pactar”